La castanyada ha guanyat!
Finalment una bona notícia relacionada amb la pandèmia, per a tots els catalans. El Procicat aprovarà, per la festa de la castanyada, “restriccions en cementiris i castanyades de sis persones com a molt”, però, sobretot, prohibirà que es vagi “de casa en casa demanant llaminadures”. Qui vulgui comprar castanyes a la castanyera o als senyors psicotròpics que posen parada a la Floresta hauran de demanar la comanda embolicada per evitar virus.
Per tant, avorrits fans de la castanyada, recalcitrants detractors del Halloween, hem guanyat! Els nostres fills no podran anar a fer “truco o trato” per no propagar la pandèmia. Em sap greu, sí! Si van a fer aquesta pràctica il·lusionant (admeto que ho és molt més que comprar-li moniatos a una iaia) hauran de dir, potser, “tos o dolç” amenaçant amb treure’s la mascareta. No crec que els obrin la porta. S’hauran de quedar amb nosaltres. Quina sort que tenen!
De manera que ja ho sabeu. Sis com a molt: pares, iaia, els menors i un cunyat o dos. No podrà venir ni l’Aina Pastor, ni el Pol Sistach, ni el Kevin Castro, ni els pares de l’Aina Pastor, el Pol Sistach i el Kevin Castro. A casa a menjar moniatos i a veure Netflix. Si et volies disfressar, espera’t a Carnestoltes, aviam si ja no hi ha risc de contagi. Gràcies, Salvador Illa. Hem salvat la festa més avorrida, més loser i més cagarro de la catalana terra. Als vuit anys els hi obligàvem, als dotze hi havíem renunciat, però ara, oh, ara, tot ha canviat. I a sobre ens veuran posar-nos una mica alegres no pas per un noble gintònic o per un encara més noble cubalitro sinó per diverses copetes de moscatell.
