Blanqueja Blanquerna

La sala segona del Tribunal Suprem ha condemnat a penes d'entre 2 anys i 7 mesos de presó i 2 anys i 9 mesos de presó els nazis que van assaltar el centre cultural Blanquerna, de Madrid, l'11 de setembre del 2013, “per desordres públics”. En canvi, no hi aprecia l’agreujant de “discriminació per raons ideològiques”.

Són nazis, però no gaire, hi estic d’acord. No volen enviar tots els catalans a la cambra de gas, potser només a la presó. Sentir-nos parlar, cantar, fer l’amor en la nostra llengua potser els provoca vòmits i ràbia però no ens arrencarien els mugrons si ens sentissin fer-ho, potser només ens fotrien un gec d’hòsties. Estimen Espanya d’una manera tan acomplexada –i això és transversal, no només els passa a ells– que els moviments independentistes o antimonàrquics els provoquen una ràbia difícil de contenir. Només els insegurs pretenen lligar els gossos i escanyar-los perquè no s’escapin. Només els gossos lligats i escanyats pretenen escapar-se.

“Són una mica eixelebrats, però bona gent”, pot dir el jutge d’aquests xicots. I tothom el comprendrà. “Si és que els catalans...” Quan sento exquisits d’esquerra que diuen: “No només aniran contra els catalans, després aniran contra tu i serà massa tard”, em poso a riure. Què passa? Que no és tard, encara, si van només contra els catalans? Que el Tribunal Suprem digui que aquest atac no és “ideològic” és força coherent. Per a ells, l’atac a Blanquerna no és nazi. És anticatalà, que és diferent. Ser anticatalà (per molt que portis símbols nazis) al Tribunal Suprem li pot semblar una manera més d’estimar Espanya. L'única que es poden permetre.