Bergamota, cedre, rosa de Damasc...

L’actriu Gwyneth Paltrow (a qui la meva tieta Pura anomena “Nissan Patrol”) ha posat a la venda això que en diuen “un producte de marxandatge” a través d’una empresa que té. Es tracta d’unes espelmes que assegura que “fan l’olor de la meva vagina”. De la seva, eh? La meva fa l’olor de tota la vida. Valen 75 dòlars cadascuna. Es veu que s’està fent d’or.

Tenint en compte la forma de con de les espelmes (i el perímetre), així com el preu –75 dòlars la unitat– m’agradaria pensar que l’actriu les ha perfumat una per una de manera artesanal. En una cadena de muntatge tan plaent com casolana. Però no és així. De fet, això de l’olor és una manera poètica de parlar, perquè al flascó hi diu que el líquid està fet amb gerani, bergamota, cedre, rosa de Damasc i llavor d’una cosa que es diu Abelmosco. Jo puc parlar per mi i per les meves cinquanta millors amigues. La meva i la d’elles (de vagina) no fa pas aquesta olor, a menys que hàgim fet servir els sabons que desaconsella el gremi ginecològic (perquè maten la flora). No se’ns ha queixat mai ningú, al contrari.

No ho sé, Paquita. Passi que hom no sàpiga de què fan olor els núvols, passi que hi hagi sommeliers que afirmin que el vi que acaben de tastar fa olor d’enagos de monja, però això de la vagina de la Paltrow fent olor de rosa de Damasc ja ho veig un excés d’imaginació. Les vagines fan olor de vagines. I una cosa és la vagina de la Paltrow i una altra de ben diferent un ambientador de cotxe. Però la pela és la pela. Ara mateix posaré en un flascó una mica de farigola, escata de peix, sorra de gat, gotes de petroli i uns cabdells de marihuana. Afirmaré que és l’olor de meva suor d’aixella. No sé si m’anirà tan bé com a la Paltrow, però, almenys, seré més realista, tu.