Bars i restaurants
Són els bars i els restaurants, però també tots nosaltres. Un efecte papallona gegantina i prediluviana. Tanca quinze dies –quinze dies en principi– el bar Mundial (que serveixi de símbol per a tots els establiments de cafè amb llet i menú) i se’n va a casa la cambrera, la cuinera, la senyora que neteja, el proveïdor de gel, el de pa, el de llet i el de cafè. Tanca quinze dies –quinze dies en principi– el gastrobar Sentits (que serveixi de símbol per a tots els establiments de menú degustació) i se’n va a casa la sommelier, el vinater que els feia el vi (i amb ell el pagès, els temporers, el proveïdor de copes Riedel, la de les etiquetes, el que netejava el celler), els dos ajudants de cuiner, el de pràctiques, la cuinera de postres, els de la neteja, el proveïdor de bolets, la de les perdius, el de peix, la de carn i el de caviar de la Vall d’Aran, el bugader de les estovalles, el de les càpsules de cafè, la de verdura ecològica i el formatger. Tanca quinze dies més –perquè ja no havia obert– el discobar Sala Sola (que serveixi de símbol per a tots els establiments amb música en directe) i se’n va a casa el de l’alcohol, el dels refrescos, el DJ, les ballarines, els vigilants de seguretat, el dels extintors, algun camell o dos que voltaven per fora, el dels drets d’autor, els músics, els de la neteja i els de les xarxes socials.
Si ells són pobres, no gastaran en teatre, en llibres, en música, en roba per a la llar, en loteria, en mobles. I llavors el govern no ingressarà i no podrà pagar com cal les coses gratuïtes com la sanitat, la ràdio i la tele, l’escola. Entenc que el govern fa ben fet, entenc que les ajudes són finites. Però penso també que la crisi que ens arribarà serà terrible. Serà com sortir d’una guerra. I no podrem dir, com abans: “Porteu-me al bar”.
