Aquestes eleccions

La María Dolores de Cospedal ha dit: “Estas elecciones se han convocado para que ganen los constitucionalistas”, cosa que em fa pensar que d’aquí no res tothom li demanarà “garanties”. (He, he, és broma.) És veritat que els del 155 faran campanyes amb molts diners, i que aviat en veurem els retrats (amb aquells llavis brillants que els pinten) tapant el mobiliari urbà de les ciutats, com si anunciessin roba o plans de pensions o reparació de pneumàtics (segons el candidat). És veritat que cada enquesta que ens ensenyin dirà que pugen. És veritat que el Bertín Osborne i la Campos i la Griso i en Ferreras els tindran al plató dia sí i dia també per mostrar-nos la part entranyable (que tenen i que enamora). És veritat que els posaran una escorta de 50 policies, només a ells, als del 155, per poder dir “Ya se sabe lo que pasa en Cataluña”, i així tindran la foto o el vídeo, que el community manager penjarà a les xarxes. “Con la escolta, paseando por Cornellá. No conseguirán callarnos #SoisUnosValientes”. Alguna cosa així. I és veritat que prohibiran tot allò que de veritat els incomodi, com les iaies amb els mocadors grocs que no van deixar passar pel lloc on passejava en Rajoy, perquè unes iaies posen molt en evidència i el hashtag fa de mal fer. És veritat que estem fotuts perquè hi ha gent nostra a la presó, gent que no ha fet res, i, vulguis que no, d’aquesta manera, no tens tantes ganes d’anar a un míting a cridar. I és veritat que ens van pegar.

Però ni els cartells caríssims, ni les prohibicions de iaies, ni les cíniques escortes, ni les hòsties, ni les paraules pitonisses de la Cospedal, ni les reunions en reservats on jo et prometo això i a canvi tu em dones això altre, res de tot això pot fer que de cop ens en tornem a casa com una tropa ordenada i grotesca. Ni de broma.