Als partits sobiranistes
Periodista i escriptoraEstimats, que Soraya Sáenz de Santamaría exigeixi a Puigdemont “que digui en públic el que diu en privat” és l’acudit més bo que he sentit, des de la família reial menjant sopa. Si Puigdemont ha de dir en públic allò que diu en privat, ¿ho ha de dir també na Sáenz de Santamaría? No els ho aconsello ni a l’un ni a l’altre. Podria ser delicte (per raons que no tenen res a veure).
En privat hom té dret a dubtar, a ser un altre, a parlar clarament, a plorar o a riure, a témer o a gallejar. Hom, en definitiva, té dret a la privacitat. Però quan hom no està sol (i és el vostre cas) té també el deure d’explicar el que li passa pel cap, per no fotre els que l’estimen (nosaltres). Hom té dret a tenir un amant i té dret a no dir-nos-ho, però té també el deure de ser lleial amb nosaltres, perquè nosaltres tenim també el dret a la dignitat. Amb això vull dir que si teniu un amant i ens ho amagueu, eviteu dir-nos, almenys, que ens estimeu fins a l’infinit. No som del tot imbècils.
Els sobiranistes, que s’ha comprovat que som la majoria de catalans, estarem molt de temps junts. Pel que veig, no n’hi ha prou estant “junts” pel sí i el que cal és estar “units” pel sí. O pel qui sap. Hem votat república i ho tornarem a fer. Som el que som (som, sobretot, el que no som). I això ho sap M.Rajoy i també F. VI. Els grups d’amics i de famílies ens hem repartit el vot. Tu Puigdemont, tu Junqueras, tu Riera, perquè la situació no és normal com ho seria als països civilitzats on es vota sense hòsties. Tenim gent a la presó i a l’exili, i el govern espanyol (hi compto el rei, esclar) deu voler que ens n’oblidem. Això és el “descabezado” que deia la Soraya. Però no ho farem. Per això demano als líders dels partits que s’entenguin com ens entenem nosaltres. Que ens expliquin el que puguin. I si no hi ha res a explicar, perquè no hi ha pla, que ens ho diguin, també, que ja ho entendrem. Els demanem la lleialtat que els oferim. Res més. Tot això.
