Acostar-se a Vox

És cert que Pedro Sánchez pot ser una mica (una mica) més benèvol i magnificent amb Catalunya del que ho serien el PP juntament amb Vox i Ciutadans “en liquidació”, per dir-ho com la també liquidada Soraya. És cert que Pedro Sánchez pot ser una mica (una mica) més benèvol i magnificent si pacta amb els comuns que si pacta amb el PP. Per exemple, pot no enviar els presos polítics a les presons de Madrid amb qualsevol excusa, com farien els altres amb molt de gust. Cap de les reivindicacions que ens han fet independentistes (aeroport, Corredor Mediterrani, trens, balances fiscals, lleis socials tombades amb els testicles del TC, a part de la catalanofòbia latent a Espanya) no seran ni tan sols estudiades. Per això l'independentisme no sabem si creixerà amb els nous votants, però cada cop es farà més present.

Però també és cert que als independentistes ja no els ve d'aquí. Quan t'han dit nazi (quan t'han dit nazi!) i pijo i burgès i terrorista, quan han empresonat els teus per un debat, per un referèndum, per una manifestació pacífica, que ara et treguin l'espantall de Vox, sincerament, és com si et donen una aspirina després d'oferir-te opi. Què els dirien, als indepes, si ara no donessin el govern a Pedro Sánchez? ¿Que la culpa de la pujada de la ultradreta és d'ells (i dels gais, de Rosalía, de la filla de Nacho Vidal i dels musulmans) i que votaran al costat de Vox? I què?

Catalunya necessita una solució dialogada. Els independentistes tenen l’obligació de demanar-la. Pedro Sánchez farà el que li digui el rei, però aquí, ara, els que s'han de mullar o callar per sempre són els comuns. En els propers dies ens parlaran d’igualtat, de progressisme, de polítiques feministes i de moltes paraules que ho volen dir tot i no volen dir res. La qüestió és què pensen fer els comuns per acabar amb la presó de Carme Forcadell i la resta de presos polítics. I no hi ha cap cosa, si no fas res, que t'acosti més a Vox.