I a sobre catalana?

Una noia, de nom Carla Gallén, denunciava, en un tuit molt oportú acompanyat d’un vídeo, els insults que els havia dedicat, a ella i a la parella, una altra noia, al metro. La insultaire deia que li feia “asco” (quantes vegades la sentim, aquesta paraula, darrerament) que ella, la Carla, es “mengés la boca” amb la parella, que era una altra noia. L’ésser, com fan els fatxes, no es queixava de l’existència de les lesbianes (que en la gran magnificència que vessava, tolerava), sinó del fet que, amb normalitat, es mostraven en públic. Per refutar la tesi deia: “Yo tengo un hermano que es maricón”. Amb això venia a dir que ella no pretenia matar el germà, esterilitzar-lo o tractar-lo amb electroxocs. Només aspirava que ell, com la Carla, no es manifestés en públic. En el mateix sentit anaven els insults homòfobs (també ens ho van ensenyar a Twitter) a les portes d’un McDonald's. Un noi hetero li deia a un noi gai que no podia entrar al restaurant “vestit com anava” perquè “hi havia nens”. El noi gai anava amb pantalons curts i samarreta, però si hagués anat amb bata manta, doncs tampoc hauria sigut motiu de cap escàndol. Els nens, si no és que tenen pares homòfobs, no en són, d’homòfobs. I de seguida captes quins en són per les rialletes malicioses, els acudits amb els ulls baixos, apamant si ho aprovaràs o ho desaprovaràs.

En un moment donat, boníssim, del vídeo de la Carla, la noia del metro li diu: “Y encima catalana”. Els camins del racisme són inescrutables. La noia que insultava –i que, no ens enganyem, no era Marie Curie– trobava molt lleig que unes lesbianes es besessin en públic. Però que fossin catalanes li semblava doble tara. Potser, si haguessin sigut lesbianes, catalanes i jueves ho hauria trobat triplement pervers. I si haguessin sigut lesbianes, catalanes, jueves i negres, quàdruple. I ja no dic res de si, a sobre, haguessin sigut gitanes.