Emma empoderada

Hi ha històries, com les paràboles de la Bíblia o algunes sèries, que, igual que segons quin plat de restaurant, contenen tots els ingredients per agradar i fer sentir millor, al final, un tipus de consumidor. Que piqui, però no gaire, que sigui una mica àcid, una mica cruixent, que tingui una salsa amable... És un consumidor “aspiracional moral”. Abans, el consumidor aspiracional llegia les no sé quantes ombres d’en Grey (a la segona ombra jo ja estava desitjant-li la insolació) i volia sentir-se com la protagonista: desitjada, estimada i megarica. Ara, el consumidor aspiracional moral vol que la protagonista s’empoderi. Que pateixi, però que se’n surti, que se senti forta, que tiri endavant els fills, entengui i practiqui la diversitat i lluiti contra el patriarcat. El casament que acabava amb el llibre el segle passat és ara un reconeixement social, una compensació. No dic que no sigui meravellós aconseguir-ho a la vida real. Dic que si els protagonistes, sobretot les protagonistes, no se’n surten, no vol dir que l’autor no vulgui que les persones se’n surtin a la vida real.

Que llegeixis un llibre sobre un home que es torna escarabat, i que et commogui, per moltes raons, no vol dir que l’autor desitgi que els homes es tornin escarabats i que a tu et sembli empoderat que els homes es tornin escarabats. Que Madame Bovary (i perdoneu, que va un espòiler) se suïcidi no vol dir que l’autor estigui a favor del suïcidi. Vol dir que l’autor ens explica un conflicte moral i que davant d’aquest conflicte moral sí que potser ens hi hem de col·locar, però la solució, si se’n pot dir així, no ha de ser per força feliç. Si la manera de resoldre el conflicte moral és aspiracional i alliçonadora, estem parlant d’una faula moral. ¿Volem consumir només faules morals?