Avui és el dia. Avui vaig a comprar els llibres. Hi vaig sense haver triat del tot, perquè m’agrada molt, molt, discutir la comanda amb els llibreters. Que hi hagi cua m’encanta. De cua d’ull, amb vergonya i alegria, em veig al prestatge, i puc veure si algú, mentrestant, em fulleja i em compra. Fullejar. Seria l’equivalent de tastar torrons de la safata de l’hostessa al supermercat.
El goig de regalar llibres és el goig, en realitat, d’obrir la porta a algú. No regales només el que a tu t’agrada. Regales allò que et sembla que servirà per atrapar un lector. A la teva amiga, que diu que no té temps per llegir, potser si li regales La dona justa, del Marai, aconseguiràs que no es mogui del sofà. A l’adolescent irat potser El vigilant en el camp de sègol, perquè el tingui? O Siddhartha? A la teva adolescent li vas regalar, de petita, un llibre preciós, d’aquests que es despleguen: Alícia en terra de meravelles, perquè el guardés per sempre. ¿I si ara li regales Una conxorxa d’enzes? És d’hora, potser? ¿I si li regales Que et plori el Tigris? O, calla! Algun llibre de vell, això li farà molta gràcia! A la professora de música, el de la Maria de la Pau Janer, li agradarà, sempre “l’ha seguit”. També m’encanta aquesta expressió: “Et segueixo”. Per a mi, els dels col·legues. Per a la filla de l’amic que vol ser escriptora, Com destruir l’escriptura de les dones, li agradarà.
I llavors el moment esperat. Al taulell, tots els llibres apilats i la pregunta: “Vols que t’ho emboliqui per regalar?” Sí, sisplau. Embolica-m’ho per regalar com tu saps. Amb paper de colors, o en una bosseta blau fosc o verd, ben elegant, amb una etiqueta adhesiva que dugui el nom de la llibreria, o amb un cromet de picar, o un llacet. No hi ha plaer que m’erici més la pell que veure desembolicar un regal que ja es veu que serà un llibre.
