L’embolica que fa fort de l’espionatge

Al llarg de les dues darreres setmanes, l’espionatge polític a través de l’aplicació Pegasus ha estat un dels temes centrals de l’agenda pública i política. Tot va començar a partir de la publicació al New Yorker d’una investigació realitzada per CitizenLab, un prestigiós centre de recerca radicat a la Universitat de Toronto, que identificava intrusions als mòbils d'una seixantena d’independentistes. Des de llavors, les explicacions dels responsables públics han estat contradictòries i la pilota s’ha anat fent gran. S'hi han afegit també evidències d’espionatge a membres de l’executiu espanyol, inclòs el president: de l'“a Espanya no s’espia” (ministra portaveu), passant pel “s’espia una mica però legalment” (ministra de Defensa), fins al “s’espia amb intrusions externes i il·lícites” (ministre de Presidència). 

Evidències. Ara bé, a aquestes altures de la pel·lícula, malgrat el garbuix d’informació, tenim algunes coses clares. 1) Segons CitizenLab s’hauria espiat amb el programari Pegasus, com a mínim, una seixantena d’independentistes. Aquesta informació no ha estat desmentida per les autoritats públiques. 2) Unes primeres filtracions, possiblement provinents del CNI, i sostingudes per les declaracions de la ministra Robles al Congrés, apuntaven que s’haurien fet aquestes intervencions avalades judicialment. 3) Unes altres filtracions, possiblement provinents del Tribunal Suprem, informaven que les autoritzacions haurien estat molt limitades i que, en cap cas, haurien afectat un nombre tan important com l’anunciat. 4) Paz Esteban confirmaria a la comissió de secrets oficials que hi ha, com a mínim, 18 autoritzacions. 5) Segons el ministre Bolaños,  el president espanyol i la ministra de Defensa també haurien estat espiats amb Pegasus. El Centre Criptològic Nacional hauria detectat tres intrusions als seus mòbils. Aquestes intrusions haurien tingut lloc entre maig i juny del 2021, període en què es desenvolupa el conflicte Marroc-Espanya i a nivell intern s’aplana el camí per als indults als presos independentistes. 

Hipòtesis. A partir d’aquí, les hipòtesis són diverses. Hipòtesi 1) L’espionatge a una part dels líders independentistes l’hauria dut a terme el CNI amb autorització judicial, i una altra part dels líders independentistes i també algun(s) membre(s) de l'executiu espanyol haurien estat espiats a instàncies del deep state. És a dir, hi hauria sectors dels serveis d'intel·ligència i/o de les forces de seguretat que haurien actuat per lliure i de manera il·legal. I una part de l’Estat hauria conspirat contra el govern. Hipòtesi 2) La carpeta independentista és independent de la carpeta executiu espanyol. Així doncs, mentre independentistes haurien estat espiats per actors espanyols –amb autorització judicial o sense–, el president Sánchez i ministres haurien estat espiats per un actor estranger, un govern/estat exterior que usa Pegasus (Marroc).  Hipòtesi 3) Tot ve d’un govern/estat exterior. A la intervenció des del Marroc s’hi afegiria també la participació d’altres estats com el rus (vegeu declaracions de García-Page). Aquesta hipòtesi, animada tàcitament per responsables polítics i mitjans de comunicació, deixa poc lligat l’espionatge massiu a l’independentisme, que es produeix principalment després dels fets d’octubre, cap al 2019 i 2020, moments en què Catalunya ja havia sortit del mapa internacional.

Derivada independentista. Estem davant d’una situació d’extrema gravetat. De la negació de l’espionatge hem passat a l’embolica que fa fort. Per això, per avançar en la veritat, cal fer un exercici de separar el gra de la palla. De la possible derivada de l’espionatge a l’executiu espanyol ja en parlarem un altre dia. De la derivada independentista, dues consideracions: 1) S’ha investigat líders polítics i socials amb autorització judicial, entre ells el president Aragonès. Pels perfils filtrats no sembla que es respectessin els principis d’excepcionalitat, temporalitat i proporcionalitat. Podria fins i tot haver-hi un delicte de prevaricació judicial. El que és evident: la deslleialtat política per part de qui ho hagi autoritzat/conegut. Si Robles no assumeix ser la “x”, la responsabilitat pot escalar a Sánchez. 2) Hi una part important de casos identificats pel grup canadenc que no sembla que apareguin a la llista d’Esteban. En aquests casos estaríem davant d’espionatge sense autorització judicial, una possible trama als serveis d'intel·ligència o cossos policials que van per lliure, amb agenda pròpia o vinculada amb actors polítics i mediàtics de dreta. Necessitem llum i que s’assumeixin responsabilitats, en els dos casos.