Em sento exclosa...!

Em sembla fantàstic que hi hagi tot de polítics que no vagin a la manifestació de l’Onze de Setembre. Jo si pogués (permetre-m’ho) faria igual. Anar a una manifestació és molt cansat, perquè reivindicar, en general, ho és. No es pot aparcar bé, el tren va ple com un ou i als bars no s’hi cap... Però si no hi vas, no cal fer rodes de premsa amb les raons, que d’altra banda són molt lògiques. “No m’hi sento representat, perquè és una manifestació plena d’independentistes”. Geni, es commemora una derrota infringida per l’avantpassat de Felip VI. No és el lloc per posar-se a fer castells i entonar eslògans favorables al Corredor Mediterrani, la tasca d’Enric Millo i les indiscutibles qualitats vocals de Marta Sánchez. Podeu dir que, en alguna època (quan érem quatre gats), es reivindicava el “catalanisme”, però el catalanisme és a l’independentisme el que la Fever Tree és a la Schweppes: és la mateixa fórmula adaptada als gustos, menys extrems, del consumidor.

Normalment, als països amb estat, el dia de la pàtria no fan cap manifestació. I això és perquè no els cal reivindicar res. Als Estats Units, com que celebren el Dia de la Independència, ningú no es manifesta reclamant l'ídem, i es dediquen als focs artificials. A Espanya, la jornada és una (altra) herència de Franco, que l’any 58 va decretar que el Día de la Hispanidad (denominat així, eh?) passava a ser festa nacional. S’hi fan exhibicions de material militar i de família reial.

Si anar a una mani és cansat, encara és més cansat sentir les raons dels que no hi van. Jo ja faré tot el que toca excepte comprar la samarreta (és que no em queden prou anys de vida per acumular tants pijames) però, sisplau, estalvieu-me les rodes de premsa de l’Arrimadas. Jo també em sento exclosa del Congreso Nacional de Familias Numerosas de Saragossa, de la festa anual dels Àngels de l’Infern a Stratford-upon-Avon i fins i tot del certamen de Miss Univers i no faig una roda de premsa.