Elon Musk i el poder de la X
Elon Musk és un altre tipus de senyor X. Una barreja d’apologista de l’extrema dreta i narcisista emprenyat, amb el megàfon més potent de la societat digitalitzada. Propietari d’una xarxa social que ha ordenat manipular perquè l’algoritme amplifiqui les publicacions de l’amo. Més d’un any després de la seva entrada a Twitter (rebatejada com a X), els ingressos per publicitat han caigut, les topades amb els reguladors s’han multiplicat, el personal està a menys del 50% del que era abans, i el nombre d'usuaris ha baixat. Però ell té més de 194 milions de seguidors.
Elon Musk és un poder global amb una agenda política i uns interessos privats, que molts governs democràtics no saben com gestionar.
Des d’aquest cap de setmana, la xarxa X ha desaparegut al Brasil. El Tribunal Suprem d’aquest país ha decidit prohibir-la després que la plataforma es negués a bloquejar el perfil de sis usuaris de l’òrbita del bolsonarisme acusats de difondre notícies falses. La decisió és polèmica perquè el jutge, Alexandre De Moraes, conegut per les seves investigacions de l’intent de cop contra els poders de l’estat del gener de 2023, pretén multar també als usuaris que intentin accedir a la xarxa per altres vies. El multimilionari ha acusat el magistrat de “dictador”, però Moraes assegura que intenta protegir la democràcia brasilera.
“El que abans anomenàvem influència s'ha convertit en una cosa violentament tòxica”, ve a dir l’experta en xarxes socials Renée DiResta, en el seu últim llibre titulat Governants invisibles sobre el poder d’uns magnats digitals que es posicionen davant el món vestits de visionaris alternatius, de suposats defensors d’una llibertat d’expressió construïda amb falsedats i incitacions a l’odi, i amb la capacitat de crear realitats a mida.
Elon Musk s’ha convertit en la personificació més descarada d’aquest poder. En l’últim mes, ha difós proclames de guerra civil al Regne Unit, compartint publicacions falses de coneguts membres del supremacisme blanc britànic sobre els disturbis viscuts a principis d’agost al país, i suggerint que el govern estava donant prioritat a la protecció dels musulmans i les minories per sobre dels manifestants blancs.
Arran de l'intent d'assassinat contra Donald Trump, la xarxa X es va convertir en una de les principals difusores de teories de la conspiració sobre l’atac, que van tenir centenars de milions de visualitzacions. A més, un informe del Centre Contra l’Odi Digital dels Estats Units ha quantificat almenys 50 publicacions del mateix Musk a X sobre les eleccions nord-americanes d’aquest 2024 que han estat desmentides per verificadors independents. Tot i això, aquests missatges van arribar a acumular més de 1.200 milions de visualitzacions.
La mateixa entrevista de Musk a Trump, retransmesa per la xarxa, es va convertir en un massatge complaent al candidat, un recital de mentides i complicitats, però també de necessitats mútues i interessos comuns. Tots dos passen per moments complicats: l'expresident i candidat republicà ara va per darrere de Kamala Harris a les enquestes de cara a novembre; Musk, per la seva banda, ha perdut milers de milions en ingressos publicitaris, que ell atribueix a una conspiració il·legal entre grans marques per privar-lo de negoci.
A més, el front que té obert a Brussel·les s’ha anat complicant. La Comissió Europea l’acusa d’haver convertit la xarxa social X en un refugi per a la desinformació i el contingut il·legal i, amb el poder que li atorga la nova llei de serveis digitals de la UE, la plataforma podria enfrontar-se a una multa milionària.
I, malgrat tot, són els governs i les seves pròpies limitacions i dependències les que han convertit Musk, i la resta de gegants tecnològics en general, en actors imprescindibles de la política, l’economia i les relacions internacionals. Starlink, el servei d'internet per satèl·lit d’Elon Musk, ha estat crucial per a Ucraïna des de la invasió russa del 2022; i SpaceX és una de les principals beneficiades de la privatització de l’espai i l’externalització de vols que la NASA va començar ara fa una dècada.
La Comissió Europea ha repetit diverses vegades els últims mesos que Musk no està per sobre de la llei. L’enfrontament entre la justícia del Brasil i la xarxa X, o fins i tot la detenció, a França, del fundador de Telegram, Pavel Durov, acusat de no fer front a la criminalitat que opera a la seva xarxa –des de la pornografia infantil fins al tràfic de drogues o el frau–, demostra que hi ha voluntat d’actuar sobre la impunitat de les xarxes socials. Però, la realitat és que estem davant d’una concentració de poder sense precedents en la història de la humanitat, i està en mans dels qui controlen l’espai on ens hauríem de poder informar per ser-ne conscients.
