Elon Musk ha encetat l’any exercitant, al màxim, el seu múscul polític en l'escenari global. En menys d’una setmana, el propietari de la xarxa X ha demanat, amb les seves piulades, l'alliberament d'un activista d'extrema dreta britànic empresonat a l’octubre; ha compartit una publicació que pressionava el rei Carles III perquè dissolgués el Parlament del Regne Unit i ordenés noves eleccions generals mentre publicava una sèrie d'atacs dirigits al primer ministre Keir Starmer; ha elogiat una entrevista amb Pierre Poilievre, el polèmic líder del Partit Conservador del Canadà que aspira a succeir Justin Trudeau; i ha anunciat una pròxima conversa en directe amb Alice Weidel, la candidata a la cancelleria per Alternativa per a Alemanya, el partit ultra que segons Musk és l’únic que pot “salvar” el país, que celebrarà eleccions anticipades a finals de febrer.
A punt de presenciar el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, l’home més ric del món ha decidit ara ampliar els seus horitzons polítics. Musk sentencia i un algoritme a mida s’encarrega d’amplificar les seves publicacions, sovint inflamatòries, als seus 210 milions de seguidors a X.
Quan l’any 2019 l’assagista, consultor polític i antic candidat al Senat italià pel Partit Demòcrata Giuliano da Empoli va publicar el llibre Els enginyers del caos, on retratava els lideratges i les estratègies que estaven canviant les regles del joc polític, encara era difícil imaginar l’absolutisme amb què Elon Musk esdevindria l’enginyer en cap d’aquest caos perfectament orquestrat. Da Empoli ja apuntava aleshores que darrere d'aquests nous lideratges il·liberals que havien anat guanyant terreny electoral hi havia mètode i estratègia: informàtics, enquestadors, comunicadors i grans experts en dades al servei de la dreta radical als Estats Units, el Regne Unit, Hongria i Itàlia. Una barreja d’ideologia, assessorament compartit i utilització estratègica de les xarxes socials va contribuir a transformar i engrandir figures com Viktor Orbán, Marine Le Pen o Nigel Farage. Però és Elon Musk qui ha aconseguit donar una altra dimensió a aquesta hiperrealitat dissenyada algorítmicament.
I així és com una Unió Europea obsessionada amb la ingerència russa ara s'adona que són Musk i la seva plataforma els que acaben cooptant el debat públic i els titulars mediàtics amb les seves piulades que denigren polítics i mitjans, que lloen l’extrema dreta neonazi i que s’atorguen el dret a decidir qui ha de ser el millor candidat per liderar els partits que està disposat a finançar, com bé ha vist Nigel Farage aquests últims dies.
Però, com més disruptiu s’ha tornat X, més feble i dividida es presenta la Comissió Europea per aplicar la seva pròpia legislació i posar-li uns certs límits.
El nou executiu d’Ursula von der Leyen ha renunciat a una de les figures clau en l’aplicació de la llei de serveis digitals de la Unió Europea i en la denúncia dels excessos dels grans poders digitals, com va ser el fins fa poc comissari de Mercat Interior Thierry Breton. Elon Musk es va encarregar d’acomiadar el francès amb un irònic “bon voyage”. Però l’un i l’altre segueixen el seu particular duel virtual.
Fa poc, Breton tornava a denunciar en una entrevista les ingerències polítiques del magnat tecnològic i Musk li etzibava que “la ingerència nord-americana és l’únic motiu pel qual tu no parles ni alemany ni rus”. No és l’únic estirabot. El president alemany Frank-Walter Steinmeier també ha declarat recentment que la capacitat d’influència de la plataforma X pot ser un perill per a la democràcia, i Elon Musk li ha replicat qualificant-lo de “tirà antidemocràtic”.
Però també hi ha una Europa decidida a aixecar el peu de l’accelerador regulador sobre els grans poders digitals. Aquest cap de setmana, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha tornat a visitar Donald Trump a Mar-a-Lago i el seu govern ha confirmat que està en converses amb SpaceX d'Elon Musk sobre un possible acord de 1.500 milions d'euros en el sector de les telecomunicacions que probablement enfurismarà la indústria europea.
El poder de Musk divideix la Unió Europea. La Comissió fa temps que apuja el to contra X, però no s’han pres accions legals contra la plataforma perquè encara han de poder demostrar si les seves pràctiques corporatives violen o no la legislació comunitària, o bé –com diu l’amo de la plataforma– si no són res més que llibertat d’expressió.
La prioritat, per ara, és estar a bé amb Donald Trump, perquè la por als efectes d’una guerra comercial preocupen tant o més a la UE que les piulades de Musk. Des de la seva pròpia feblesa, Brussel·les mira cap a l’altra banda de l’Atlàntic confiant que sigui l’orgull de Trump –convertit a les xarxes en un mem que el caricaturitza com el servent d’un totpoderós Musk– el que acabi marcant els límits de l’ambició política del magnat que l’ha portat de nou fins al Despatx Oval.
