En plenes festes de Nadal em van hackejar el meu compte de Twitter (ara X). El tenia feia 13 anys, amb més de 10.500 seguidors. Quan em vaig incorporar a l’equip fundacional de l’ARA, el Carles Capdevila em va posar com a condició sine qua non fer-me de Twitter. Poc convençut, vaig fer el pas i vaig crear @ignasiara. Jugava amb el meu cognom i amb les sigles del diari. La cosa va funcionar i va créixer ràpidament de seguidors. Aviat va passar a formar part de la meva quotidianitat com una eina professional més, i prou efectiva. Tot i alguns disgustos per la coneguda tendència de determinats usuaris a convertir la discrepància en insult, em vaig acostumar a difondre els meus articles i expressar-me en l’univers de la xarxa, que no és la vida real però és una realitat paral·lela útil.
Però d’un dia per l’altre aquest petit món s’ha esfumat. Una gent, que se m’adverteix que podrien ser estafadors de criptomonedes, s’ha apropiat del meu compte per bombardejar els usuaris que fins ara em seguien amb ofertes i propaganda d’UniSatWallet. És un robatori tecnològic en tota regla. Però, pel que es veu, jo no hi puc fer res. Tot i la denúncia interna que he fet a la xarxa via Twitter Support i tot i les setmanes transcorregudes, X no em dona cap solució. Fins a l’arribada d’Elon Musk la xarxa tenia a Espanya una trentena de treballadors i ara sembla que només en queden dos. Tot és molt opac. L’atenció als clients ha quedat pràcticament reduïda a zero. Suposo que si prèviament hagués fet el pas a fer de pagament el meu compte, la cosa hauria anat diferent.
Els experts en ciberseguretat que vaig consultar em van donar a entendre que seria molt difícil recuperar la meva identitat digital robada –una empresa especialitzada i seriosa em va pressupostar en quasi 1.000 euros la gestió per intentar-ho, amb molt poques garanties d’èxit– i alhora em van insistir que, sobretot, ho denunciés a la policia. Per què? Perquè si cap dels meus seguidors en algun moment és objecte d’un frau, em poden reclamar a mi com a responsable subsidiari.
Perdut en un racó de muntanya, vaig fer-los cas i vaig baixar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Seu d’Urgell, on amablement uns agents em van atendre i em van dir que no podien acceptar la denúncia perquè el Codi Penal no inclou la sostracció d’una identitat digital com a delicte. En efecte, és així. Només si se’n fa un mal ús demostrable hi ha camí per iniciar una investigació penal. El sentiment d’indefensió en què em vaig quedar va ser majúscul. ¿Ni per la via privada ni per la via pública hi podia fer res?
De totes maneres, en arribar a Barcelona vaig anar de nou a la policia i vaig insistir que, encara que no s’engegués una investigació, volia que quedés constància oficial del que considero el robatori d’un bé digital propi amb un valor econòmic –¿si no per què me l’han pispat?– i d’una usurpació de la meva identitat a la xarxa. Després d’insistir i tornar-hi al cap d’uns dies amb cita prèvia, em van atendre a la comissaria dels Mossos del carrer Nou, al Raval, i van cursar la corresponent denúncia número 10660/2024 AT USCCIUVEL.
A la pràctica, no servirà per recuperar el meu compte, però com a mínim em sento mínimament emparat per si hi ha complicacions legals en el futur. Totes aquestes setmanes he seguit insistint a X, a qui he traslladat la denúncia policial. No he obtingut resposta. Passen de mi. Només que m’haguessin dit "Miri, el mal ja està fet, el seu compte no estava tècnicament ben protegit, però si vostè n’obre un de pagament això no tornarà a passar i podem ajudar-lo a situar-se bé de nou a la xarxa, bla, bla, bla" ja m’hauria semblat bé. Però res, ni això.
Tanmateix, he decidit obrir un altre compte a X: @aragayi. Començo de zero, com fa 13 anys, i de nou poc convençut. Em sabria greu no poder recuperar la interacció que tenia amb molta gent, tot i que jo no era un usuari intensiu. Per descomptat, tal com m’han tractat, el nou compte no és de pagament. Tot això ho he explicat per si li pot servir a algú d’advertència.
