Per què a la gent com Elon Musk li agrada tant Donald Trump?
Un divendres de maig al matí, l’endemà que Donald Trump fos condemnat per 34 delictes greus relacionats amb una trama de falsificació documental per influir en les eleccions del 2016, vaig quedar amb un líder del món tecnològic per esmorzar al Flatiron District de Manhattan. Demòcrata de tota la vida, s’ha reinventat fa poc com a fervent seguidor de Trump. Indiferent a la condemna, tenia previst assistir a un acte de recaptació de fons per a l’expresident, que tindria lloc una setmana després (preu inicial de l’entrada: 50.000 dòlars).
Fa vint anys, quan era a la universitat, vaig ser un dels fundadors de Facebook, però ja fa molt de temps que vaig deixar Califòrnia i la cultura de les start-ups per dedicar-me a les polítiques públiques i l’economia. Mentre menjàvem ous remenats, salsitxes de pollastre i torrades de pa integral, jo pensava admirat en la quantitat de personatges rics i poderosos de Silicon Valley –alguns dels quals són coneguts meus– que ara fan costat obertament a Trump.
A l’acte a què volia assistir el meu company d’esmorzar es van recaptar 12 milions de dòlars en un sol vespre. Entre els partidaris més destacats de l’expresident a Silicon Valley hi ha els capitalistes de risc Marc Andreessen i Ben Horowitz, que van anunciar el seu suport a Trump en el seu pòdcast, i Elon Musk, que ha fundat una de les anomenades super-PAC (comissions independents per recaptar fons) més ben finançades de la campanya. Trump afirma que Mark Zuckerberg li va trucar per dir-li que al novembre no votaria els demòcrates, tot i que el seu portaveu ho ha negat.
Seria fàcil reduir el gir a la dreta de les tecnològiques al típic comportament dels rics, al servei només dels seus interessos econòmics, però el fet és que Silicon Valley sempre s’ha mogut pels beneficis i des dels anys 80 no s’havia decantat mai pels republicans. Encara ara continua sent majoritàriament demòcrata, per bé que alguns dels més ferms partidaris de Kamala Harris estan preocupats per l’orientació que pugui tenir la seva política tecnològica.
Trump atreu algunes elits de Silicon Valley perquè s’hi identifiquen. Per a ells és una víctima més de l’estat, injustament perseguit per l’audàcia de les seves idees. A la pràctica, també és l’escut que necessiten per eludir qualsevol rendició de comptes. Potser Trump és una amenaça per a les normes democràtiques i alimenta la desinformació, fins i tot podria provocar una recessió, però no els posarà cap obstacle per crear la tecnologia que vulguin, al marge del cost social que pugui representar.
Aquests líders estan segurs que amb el seu suport públic i financer convenceran Trump de les seves idees, i potser tenen raó. L’expresident, que abans criticava les criptomonedes, s’oposa ara a regular-les després que alguns representants del sector fessin donacions a la seva campanya, i aquest mes ell mateix i els seus fills han presentat una plataforma de criptomonedes. Trump ha parlat fa poc de crear una “comissió d’eficiència governamental”, una idea que Musk li havia proposat només unes setmanes abans. Encara que els aliats de l’expresident a Silicon Valley siguin pocs, el seu suport podria donar-los la capacitat d’influir en la configuració de la política tecnològica de la que seria la segona administració de Trump –i per extensió, del Partit Republicà– durant els anys vinents.
A més de voler influir en la política de Trump, també es volen venjar de l’administració Biden-Harris, que segons ells ha atacat injustament la seva indústria.
Mai cap administració de l’època d’internet havia pressionat tant com la de Biden i Harris les companyies tecnològiques perquè es posin al servei de l’interès públic. Un dels elements clau de la seva estratègia és ajudar les start-ups per contrarestar el domini dels gegants tecnològics, el valor de mercat dels quals, combinat, deixa petit el PIB de molts països. Brian Deese, exdirector del Consell Econòmic Nacional de Biden, ha deixat molt clar que les “grans” empreses no són intrínsecament dolentes. Però quan exerceixen el seu poder de mercat poden provocar una pujada injusta dels preus i reduir alhora les possibilitats d’elecció dels consumidors, rebaixar els salaris i impedir la innovació derivada d’una competència fructífera.
Aquests últims tres anys la Comissió Federal del Comerç i el departament de Justícia s’han enfrontat a algunes de les companyies tecnològiques més importants –Facebook, Google, Amazon i Apple– amb l’argument que han asfixiat la competència i perjudicat els consumidors. Ja han aconseguit alguns avenços, com ara una important sentència antimonopoli contra Google que podria preparar el terreny per a altres casos.
Però no es tracta només de lluitar contra els monopolis. La Comissió de Borsa i Valors de Biden, dirigida per Gary Gensler –un altre objectiu dels atacs de l’elit tecnològica– ha frenat agressivament les criptomonedes, una mal anomenada categoria de productes que ofereix poc valor pràctic a la majoria de nord-americans. L'any passat l'administració Biden-Harris va emetre també una històrica ordre executiva que va crear un marc legal per garantir que les tecnologies de la IA siguin segures i justes.
La majoria de nord-americans consideren que aquestes mesures arriben tard. Culpen les tecnològiques d'haver contribuït a la crisi de salut mental entre els adolescents, i de la polarització política, la desinformació descontrolada i les violacions de la privacitat. Molts de nosaltres, quan llegim les proves dels efectes negatius que tenen les xarxes socials sobre els nostres fills, volem que no es repeteixi l’error de no posar límits a les noves tecnologies, per molt prometedores que siguin.
En el món de la tecnologia, els partidaris de Trump ho veuen d’una altra manera. Fent-se ressò dels monopolistes del passat, diuen que són víctimes d’uns progressistes arrauxats que volen regular excessivament la indústria. Les limitacions al seu poder de mercat posen en perill el creixement dels seus negocis i qüestionen el seu principi fundacional: el progrés tecnològic és bo en si mateix.
L'any passat, Andreessen, que té una empresa de capital de risc que ha fet fortes inversions en criptomonedes, va escriure un manifest objecte de molta polèmica en què afirmava que les veus enemigues que representen “la burocràcia, la vetocràcia i la gerontocràcia” s'oposen a "la recerca de la tecnologia, l'abundància i la vida". En una crítica poc dissimulada a l'administració Biden-Harris, afirmava que són “profundament immorals” els que creuen que abans d'adoptar noves tecnologies cal valorar-ne l'impacte detingudament.
No és estrany, doncs, que els titans tecnològics tinguin un sentiment de camaraderia amb Trump, que es presenta com un salvador i un màrtir. Com ells, l’expresident no vol jugar respectant les regles ni accepta que es qüestioni la seva visió d'uns Estats Units "millors”. “Ningú coneix el sistema millor que jo –va dir en la seva primera campanya presidencial–, per això només el puc arreglar jo”. La del 2024 l’ha començat dient “Soc una víctima” i continua afirmant que el sistema judicial està manipulat, com les eleccions. Lluitarà per tots els que se senten víctimes de tota mena, fins i tot (o sobretot) pels que viuen en mansions daurades.
Arguments com el d’Andreessen presenten una falsa disjuntiva entre el progrés econòmic i tecnològic –obra d’empresaris que trenquen fronteres– i una regulació burocràtica ineficaç. Jo també soc tecnooptimista i crec que el món ha millorat molt gràcies a l'allau de tecnologies que han aparegut aquestes últimes dues dècades. Però de la mateixa manera que necessitàvem normes de circulació per als cotxes i normes de seguretat per als avions, hem de gestionar aquestes noves tecnologies amb polítiques públiques per assegurar-nos que ens agrada el que ens fan; no ens hem de resignar a deixar-les avançar descontrolades.
Es veu, però, que hi ha republicans que s’adonen de tot plegat; i per això aquesta aliança embrionària entre les tecnològiques i Trump pot semblar estranya a primera vista. Un grup de nacionalistes econòmics, del qual forma part J.D. Vance, afirma que volen més control de les empreses tecnològiques. En col·laboració amb els demòcrates, el senador republicà Lindsey Graham ha proposat la creació d’una agència reguladora digital, i el senador Josh Hawley ha presentat una estratègia força agressiva per gestionar les empreses d’IA. El mateix Vance ha dit que la presidenta de la Comissió Federal de Comerç, Lina Khan, “ho està fent força bé”.
De tota manera, els comentaris esporàdics del company de candidatura de Trump sobre aquest tema influeixen poc en el candidat durant la campanya presidencial. Ell és qui controla el partit, i els líders de la tecnologia saben que l'única veu que de debò importa és l'última que li ha parlat a cau d’orella.
Copyright The New York Times
