Elogi de la transparència: òptica i democràcia

Exregidora de Ciutat VellaDe tots els materials que com a arquitecta he utilitzat mai n'he trobat cap de més fascinant que el vidre. Una matèria que es deixa manipular quan està encara pastosa, rogent i calenta i que esdevé sòlida, fràgil i transparent quan es refreda. Però el que veritablament diferencia el vidre de la resta de materials constructius és la seva indestriable relació amb la llum. Ja sigui fent-se transparent i deixant-se travessar per ella, o ja sigui convertint-se en una massa sòlida per ser polida i esdevenir finalment una lent.

Potser per això l'òptica és la disciplina que em permet il·lustrar millor en aquest escrit el vincle essencial que, com passa entre la llum i el vidre, existeix entre la transparència i la democràcia. Així com el vidre polit de les lents ens va permetre veure i transformar la nostra visió, la transparència ens ha de permetre millorar i transformar l'estat de raquitisme i de mala salut de la nostra democràcia. És en els ambients tancats i foscos on nien els gèrmens de l'acció corrupta i la infecció. La mateixa història de l'urbanisme modern és deutora de la necessitat d'higiene, llum i ventilació per garantir la salut de les ciutats. A qui pot estranyar, doncs, que els ciutadans exigim una acció contundent a favor de la transparència, no només en les nostres administracions públiques, sinó en el conjunt d'organitzacions que col·laboren en la gestió per al finançament de les despeses públiques.

Hem de superar la democràcia representativa que actua com a mirall i ens emmiralla fent de làmina de plom sota vidre. La que no ens deixa anar més enllà de la imatge autocomplaent que formalment tenim un bon sistema de partits i una bona gestió de les administracions públiques. Hem d'anar més enllà de conformar-nos amb l'exigència d'informació. Hem d'aclarir que el que demanem és el dret inalienable del nostre accés a la informació. No són les dades l'objecte del nostre desig, sinó que és el poder-hi accedir i el poder auditar-les el que ha esdevingut el nostre veritable objectiu . Volem superar la societat de la informació i l'empatx i saturació que provoca de la nostra atenció de manera sistemàtica, pel dret a entrar dins la cambra més amagada on es cuina el destí de les nostres contribucions i propostes ciutadanes. Volem tenir lliure accés al sancta sanctorum en què s'han convertit els despatxos dels qui ens governen. Cal treure'ls de nou al carrer i exposar-los a la mirada propera de tots i totes nosaltres. Es tracta de tornar a donar valor a allò que es fa i allò que es diu en públic i davant dels altres. Perquè l'origen del veritable gest democràtic està en la coincidència de l'ètica d'unes creences fermes i l'estètica i les formes com les duus a terme i les fas visibles.

I és també per això, per la importància de portar a la llum el que passa dins la foscor, que parlo aquí d'òptica, una ciència que estudia les lleis del comportament de la llum i com les lents que ens poden acostar tant al que és immensament més gran que nosaltres (telescopis) com al que és immensament més petit (microscopi). Perquè ho volem veure tot! Volem situar la nostra lupa sobre els pressupostos i les certificacions d'obra, i volem, també, mirar a través dels nostres binocles l'arrel dels problemes i les injustícies mundials que ens porten fins a les nostres terres la notícia de la gran acció de despossessió massiva de drets i riquesa col·lectiva per part d'uns pocs. El nostre repte ara és saber combinar el disseny de polítiques públiques que facin visibles les reivindicacions i necessitats dels ciutadans, amb la capacitat de treure a la llum la impunitat de les pràctiques clientelars de la nostra cultura política. Clientelisme, corrupció i màfies són ara els tres nivells on es fa visible la mala salut de la nostra democràcia. Canviem, doncs, d'òptica i fem de la societat de la transparència el nostre objectiu comú.