Elogi de la civilització
Sol, llibres, roses i orenetes. Als catalans gairebé ens sembla normal i hi estem acostumats. Sant Jordi és d’aquells dies que fan esclatar les emocions. L’alegria, la nostàlgia, la decepció, l’amor. Cal, de tant en tant, mirar-nos amb ulls d’alienígena per prendre la mesura de la meravellosa bogeria col·lectiva que és Sant Jordi. Per adonar-se de l’extraordinari de l’ordinari. De l’extraordinari de veure milers de persones mostrant el seu afecte, comprant llibres i fent cues per saludar els seus autors i autores favorits. Esperant per intercanviar durant uns minuts unes paraules d’agraïment mutu, de reconeixement mutu.
Què tenen en comú Xavier Bosch i Carles Capdevila? Són dos homes parlant de sentiments universals que connecten amb el cor dels lectors. També tenen en comú que escriuen a l’ARA i m’agradaria pensar que no és per casualitat. Aquest diari intenta explicar el món sense perdre de vista la vida. Sense emborratxar-se de l’observació del poder, ni oblidar la grandesa de la vida quotidiana. Són dos dels molts escriptors i escriptores que omplen d’idees aquestes pàgines: el seu èxit ens satisfà. Ara cal que els llibres surtin dels prestatges i els llegim, que frenem, que aprenguem a dosificar els mòbils, les tauletes, els impactes curts i aparentment necessaris. Que recuperem o guanyem una mica de capacitat de concentració, una mica de temps sense piulades, sense soroll. Que protegim el temps de qualitat.
