Ell és espanyol, espanyol...
Fa uns dies, el futbolista Iker Casillas va fer un tuit que deia (tradueixo): “Espero que em respectin: soc gai #bondiumenge”. Era una broma que no acabo d’entendre, perquè el conyacaire (senyor que fa conya mentre beu conyac) el que sol dir és: “Demano respecte: soc heterosexual”, com venint a dir que el respecte el mereix tothom, no només els gais, escolti, que són uns exagerats, i etcètera i bla. El també futbolista Carles Puyol va contestar-li en broma conyacaire: “És hora d’explicar això nostre, Iker”. Com que va haver-hi un rebombori considerable, el noi, veient que potser s’havia ficat de peus a la galleda, va fer un altre tuit. I aquest deia: “Compte hackejat. Per sort, tot en ordre. Disculpes a tots els meus followers. I, per descomptat, disculpes a la comunitat LGTB”.
Avui, Dia de la Hispanitat, ha fet un altre tuit, també amb el verb ésser. I aquest deia: “Soc espanyol”. No hi havia cap “bon dimecres”, ni cap petició de respecte. Amb aquest “soc espanyol” pretenia dir que, a diferència dels que en són per força, d’espanyols, ell n’és per gust. I a diferència del primer tuit, el de broma sobre l’homosexualitat, no hi va haver cap tuitaire, ni cap col·lectiu que se li llancés al damunt i em penso que Carles Puyol aquest cop no va dir ni ase ni bèstia. Però em vaig passar la tarda esperant, esperant, esperant allò que no es va produir. Jo volia que Iker Casillas, aquest noi que fa tuits dient el que és, també escrivís un missatge que digués: “Compte hackejat. Tot en ordre. Disculpes a tots els meus seguidors (i perdó per haver dit la paraula «followers», que tant empobreix el nostre estimat idioma). I, per descomptat, disculpes a tots els parlants de llengües diguem-ne «cooficials», que no poden sentir-les al Congrés de Diputats, tot i el que paguen amb impostos, com jo, perquè allà estan prohibides”.
