Vaig votar per destituir Nixon i faria el mateix amb Trump
Els que vam viure el Watergate podem sentir les ressonàncies d'aquell afer en l'actual escàndol d’Ucraïna. El president Trump va utilitzar el seu càrrec per pressionar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, perquè investigués Joe Biden i proporcionés informació perjudicial sobre ell, tot i que no hi ha proves que el senyor Biden hagués fet res mal fet. Va ser un intent d’influir en el resultat de les eleccions presidencials del 2020, de la mateixa manera que la intrusió a la seu del comitè nacional del Partit Demòcrata, en el Watergate, tenia com a objectiu influir en les eleccions presidencials del 1972.
Les accions atribuïdes al senyor Trump implicarien un mal ús nixonià del poder presidencial que amenaça la nostra democràcia i constitueix delicte i falta greu. La Constitució és clara: un president que utilitza el poder presidencial per motius purament personals i polítics, com sembla que ha fet el senyor Trump, comet un delicte susceptible d’'impeachment'.
El senyor Trump admet que aproximadament una setmana abans de la famosa trucada telefònica va bloquejar 400 milions de dòlars d’ajuda militar a Ucraïna, una ajuda que havia aprovat el Congrés. Aquests diners no van ser desbloquejats fins a l’11 de setembre, després que esclatés la notícia de la denúncia d’un informador sobre la trucada de Zelenski, una denúncia que l’inspector general dels serveis d'intel·ligència va titllar de “creïble” i d'“assumpte urgent”. Això indica clarament que no hi havia una raó legítima per bloquejar els diners.
L’administració Trump ha publicat aquesta setmana una versió editada de la denúncia de l’informador, i el president Trump ha presentat una transcripció no literal de la trucada a Zelenski. Però s’ha de publicar una versió no editada de la denúncia, i, tenint en compte que les transcripcions que Richard Nixon va presentar al Congrés van ser manipulades, el Congrés també hauria de sol·licitar la còpia de seguretat de la trucada. Suposant que el senyor Trump s’hi negui, Ucraïna, sens dubte, ha de tenir una transcripció i un enregistrament de la trucada. Aquesta gravació podria ser anàloga a les cintes de Nixon a la Casa Blanca que van demostrar la col·laboració del president en l’encobriment dels fets, i el Congrés hauria de sol·licitar-la immediatament.
Ara bé, encara que una gravació com aquesta no sigui la prova concloent d’un xantatge, és probable que demostri que el senyor Trump, com el senyor Nixon, va utilitzar el seu poder presidencial contra rivals polítics. Entre els arguments de la votació del comitè del 1974 per aprovar tres articles d’'impeachment' contra el senyor Nixon hi havia el fet que va autoritzar auditories de l’administració tributària a adversaris polítics que tenia a la “llista d’enemics”, així com una escolta telefònica il·legal a un membre del personal de la Casa Blanca que treballava per al seu principal rival presidencial.
Igual que el senyor Nixon, sembla que el senyor Trump ha actuat en benefici dels seus interessos personals i polítics, i no pas a favor d’un interès legítim de país. El senyor Nixon va utilitzar el seu advocat personal per subornar els lladres del Watergate. Trump va utilitzar el seu lletrat personal com a contacte amb el senyor Zelenski, i va instar el president ucraïnès a treballar amb el senyor Giuliani per investigar el senyor Biden.
El fet d’haver recorregut al senyor Giuliani ho diu tot. Per poc que el senyor Trump tingués una prova contra el senyor Biden o algun objectiu governatiu legítim, hauria ordenat al departament de Justícia o el departament d’Estat que treballés directament amb Ucraïna.
Bloquejar una ajuda militar per obligar Ucraïna a investigar el senyor Biden és en si mateix un greu abús de poder, susceptible d’'impeachment', si es fa per motius personals i polítics. Si el senyor Trump va prometre recompensar Ucraïna amb ajuda militar perquè desenterrés algun drap brut del senyor Biden podria haver comès suborn i hi hauria un altre fonament constitucional per a l’'impeachment'.
Demanar ajuda per a la campanya electoral a un país estranger és una violació de la llei de finançament de campanyes, tal com el senyor Trump sap molt bé arran de la investigació sobre la suposada conspiració amb Rússia. També és nixonià. Tot i que en el moment del seu 'impeachment' no ho sabíem, el senyor Nixon també va buscar secretament l’ajuda d’un govern estranger durant la campanya electoral del 1968. Tement que el tractat de pau amb el Vietnam que perseguia el president Lyndon B. Johnson provoqués la seva derrota, el senyor Nixon va sabotejar aquest tractat prometent secretament al Vietnam del Sud que amb ell de president la seva situació milloraria. Va funcionar. Les converses del tractat van fracassar, els votants van elegir el senyor Nixon i la pau no va arribar fins al cap de molts anys.
Com deia l’expert legal Benjamin Wittes la setmana passada al lloc web Lawfare, a més a més de constituir un abús de poder, pressionar Ucraïna perquè investigués el senyor Biden i el seu fill amb finalitats polítiques viola els drets civils de tots dos. Això també recorda el Watergate, perquè el senyor Nixon va violar els drets civils de Daniel Ellsberg, que estava sent processat per haver filtrat els 'papers del Pentàgon'. Entre els fonaments per tirar endavant l’'impeachment' de Nixon hi havia la seva implicació en la intrusió al despatx del psiquiatre del senyor Ellsberg, a la recerca d’informació per difamar-lo.
Igual que les del senyor Nixon, les accions atribuïdes al senyor Trump exigeixen l’'impeachment': l’únic remei per protegir l’estat de dret, els drets dels nord-americans i la integritat de les nostres eleccions, amenaçades per un president decidit a degradar-les. Els legisladors van crear la potestat de l’'impeachment' per salvaguardar la democràcia. Ara la responsabilitat urgent del Congrés és fer-ne ús.
Copyright The New York Times