Història d’un xantatge
Les negociacions polítiques, vagues i debats socials que s’han viscut al voltant del taxi i els VTC han deixat fora de joc un element que hauria de ser prioritari en qualsevol regulació d’un monopoli: la perspectiva del consumidor. Així ho han fet saber els diferents organismes reguladors, des de l’Autoritat Catalana de la Competència fins a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i fins i tot la Comissió Europea. L’acord assolit a Catalunya amb el decret llei per restringir l’activitat dels VTC i afavorir el sector del taxi només s’entén en un context de xantatge i captura de les entitats públiques, sense cap justificació de millora de l’eficiència del sector i amb un clar perjudicat: l’usuari final. Això és especialment preocupant al tractar-se d’un servei públic. Què explica llavors aquest mal exercici de regulació econòmica?
És legítim que els taxistes se sentin amenaçats per l’arribada al mercat espanyol de plataformes que prometen un servei millor a un preu més baix. I també és legítim expressar aquest malestar amb els mecanismes que la llei preveu: vagues, parades patronals o pressions a l’administració. El problema arriba quan les decisions polítiques i, més concretament, la regulació del monopoli d’un servei públic venen dirigides per la gran influència d’alguns dels afectats. A diferencia dels taxistes, els consumidors ho tenim més complicat per organitzar-nos i reclamar un servei millor, d’acord amb el que permet la tecnologia actual i a uns preus més competitius.
I aquí entra en joc l'indispensable paper d’un regulador independent. Per evitar un abús tant en la qualitat com en el preu, l’administració té l’obligació de regular la prestació del servei tenint en compte la perspectiva del consumidor. Els avantatges i els inconvenients per al conjunt de la societat de la irrupció dels VTC és el que hauria de determinar el nombre de llicències que es concedeixen, la ràtio amb els taxis i com es gestiona el preu de les llicències.
L’arribada d'Uber i Cabify al mercat espanyol i català representa reptes innegables, des del model de mobilitat urbana que volem (menys cotxes?) fins a la precarització laboral (en quines condicions treballen els seus conductors?). Als EUA, els VTC han suposat un augment del trànsit a les ciutats i una caiguda notable de l’ús d’alternatives més sostenibles de transport. D’altra banda, els VTC han beneficiat els consumidors en matèria d’agilitat, comoditat i estalvi econòmic. Un estalvi que –és important precisar-ho– es podria esvair en el futur, pels costos de mantenir unes infraestructures de transport públic infrautilitzades, o perquè els VTC, un cop aconseguit augmentar el poder de mercat, podrien apujar els preus.
Tots aquests factors s’han de posar sobre la taula a l'hora de discutir i definir el model regulatori dels taxis i els VTC. Cal avaluar objectivament el seu impacte potencial, per definir unes condicions que, tenint en compte les necessitats de tots els agents implicats, persegueixin el bé comú. El nombre de llicències hauria de respondre als efectes que taxis i VTCs tenen sobre el transport urbà, el mercat de treball i el medi ambient, i no a la protecció dels interessos dels prestadors del servei.
La necessitat d’una doble llicència per poder operar, la limitació temporal de la seva contractació –ampliable segons la normativa de cada ajuntament– o l’impediment de l’ús de geolocalització no només són formes injustificables de protegir els taxistes, sinó que van en contra dels avenços tecnològics i perjudiquen uns consumidors que es beneficien de l’augment de la competència en el mercat del transport urbà.
Les mesures proposades, doncs, són criticables. I també com s’han pres. La descentralització de competències ha de respondre a criteris econòmics o socials, no s'ha de fer servir per evitar conflictes, com ha fet el govern de Pedro Sánchez. La cessió a comunitats autònomes i ajuntaments de la regulació dels VTC segmenta el mercat, i redueix així els beneficis de la integració.
No és un debat fàcil, ni té una única solució. La creació d’un mercat unificat per a taxis i VTCs, en què una part dels costos recaiguessin sobre els usuaris i els VTC contribuïssin a compensar la pèrdua del valor de les llicències dels taxistes, permetria adaptar el servei al model de ciutat que volem i a les necessitats dels seus ciutadans. Això seria una regulació basada en criteris d’eficiència i protecció del bé comú, no en les pressions i el xantatge polític d’aquells que veuen com perilla el seu monopoli.