La cultura com a teràpia

Tenint en compte la creixent taxa de consum d’analgèsics i antidepressius, qualsevol de nosaltres se sorprendria si, a l'anar al metge, en sortim amb una recepta que digui: “Visitar un museu”. Però el mateix devien pensar els primers pacients que, fa anys, van rebre, com a prescripció mèdica, sortir a passejar, apuntar-se a un gimnàs o menjar més vegetals. I, si bé ara no podem concebre una vida sana sense l’esport i una dieta equilibrada, molt probablement d'aquí un temps ens passarà el mateix amb l’activitat cultural. ¿I com podem estar segurs que la cultura ens fa estar més sans? Com en qualsevol altra política, necessitem experimentar i avaluar iniciatives innovadores.

Amb la cultura com a teràpia, podem dir que anem pel bon camí. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Hospital de la Vall d'Hebron inicien ara un estudi pioner a Catalunya per veure com la cultura pot pal·liar els efectes de l’estrès posttraumàtic. I, per avaluar-ne els efectes, han decidit fer un experiment. De la mateixa manera que es fa en medicina, també podem parlar de l’experimentació social. La dinàmica és la mateixa. Es tracta de trobar dos grups de persones molt similars, i aplicar-los un 'tractament' diferent, ja sigui una droga experimental o una visita a un museu. Llavors, si trobem canvis significatius en l’estat anímic o de salut de les persones 'tractades', podrem dir que es deu al tractament. I això és precisament el que estan fent el MNAC i la Vall d’Hebron. Quinze dones que han viscut experiències traumàtiques seran tractades durant més de dos mesos al museu, realitzant una teràpia grupal fent servir obres d’art, i les emocions que aquestes permeten expressar. Alhora, 15 dones amb un diagnòstic similar seran tractades de manera tradicional a l'hospital. L’objectiu és que les participants puguin controlar les seqüeles d’aquests traumes, i guanyin autoestima i resistència a l’estrès. Si la innovadora teràpia al museu és igual d'efectiva que l'hospitalària o més només ho sabrem fent una avaluació meticulosa d’aquest projecte.

Malgrat ser una iniciativa pionera a Catalunya, hi ha precedents d’aquest tipus de teràpia que intenta potenciar, a través d’un consum més gran de cultura, una millora del benestar de la societat. Per exemple a Mont-real, al Canadà, on els metges ja han començat a prescriure la visita a un museu d’art de manera gratuïta a pacients amb diferents afeccions, des de depressió fins a malalties cròniques com la diabetis. O al Regne Unit, on el ministre de Sanitat ha anunciat la creació d’un pla de salut nacional i un institut públic que investigui els beneficis de les prescripcions socials en tots els seus aspectes, de les arts a l'exercici físic, passant pels consells nutricionals.

I aquí hi ha la clau d’aquesta iniciativa. ¿Es tracta simplement de començar a incloure la perspectiva de les arts en la concepció d’una vida sana? No, es tracta també d’innovar en el disseny de les polítiques públiques, amb l’objectiu de millorar el benestar general, posant en el centre de la presa de decisions l’experimentació i l’avaluació dels resultats.

Són diverses les experiències que permeten intuir que la cultura millora el benestar i la qualitat de vida. Al participar en activitats culturals, concerts, museus o tallers d’art, els pacients milloren en alguns indicadors de salut mental i física, de manera que es redueixen els nivells d'ansietat i depressió. Tanmateix, l’efecte real sobre la salut d’aquests nous tractaments només pot mesurar-se si comparem aquests pacients amb col·lectius molt similars de pacients que no hagin participat en cap activitat cultural. Si no, les millores percebudes podrien explicar-se per altres raons diferents de les arts. Per exemple, que la gent que freqüenta museus té uns hàbits de vida diferents que la gent que no hi va.

La idea de les arts com a teràpia no és nova. S'estudia a les universitats des dels anys 90, però ara ens trobem en un punt en què es podria institucionalitzar com a programa públic de salut. L’avaluació científica dels costos i beneficis d’iniciatives innovadores com aquestes està a l'ADN d’aquelles societats que tenen com a objectiu la millora del benestar comú fent un bon ús dels diners de tots.

El primer pas ja el tenim, l’empenta del MNAC i la Vall d’Hebron d’innovar amb noves teràpies. El segon, una bona avaluació que permeti identificar els seus efectes, i veure si són escalables, el tenim a l’abast de la mà. Si funcionen, les prescripcions d’anar a museus poden millorar alguns tractaments mèdics a un cost molt baix, i augmentar així la qualitat de vida dels pacients. I, d’aquesta manera, com va passar el segle passat amb l’esport, la cultura passaria a ser un element imprescindible d’una vida sana.