Catalunya: la Dinamarca del sud?

Una de les grans preocupacions polítiques, si no la principal, hauria de ser la qualitat de vida dels ciutadans. Al cap i a la fi, l’objectiu primordial de qualsevol política pública és crear societats riques, equitatives i saludables, on la gent vulgui, i pugui, viure bé. Però aquest objectiu ha de ser quantificable. Com diu l’aforisme, el que no es pot mesurar no es pot millorar.

Per analitzar el nivell de qualitat de vida hi ha diversos indicadors que podem considerar, des de la renda fins al nivell educatiu, el grau de desigualtat o l’atur. Tanmateix, són molts els estudis que demostren que la riquesa d’una regió depèn principalment de la qualitat del govern de les seves institucions. I, d’aquesta manera, observem que països amb bons resultats en matèria socioeconòmica tenen també més bons indicadors de qualitat del govern.

La pregunta és, per tant, com es pot mesurar la bona gestió pública. A Europa disposem de l’European Quality of Government Index (EQI), elaborat per la Universitat de Göteborg. Aquest estudi recull les percepcions dels ciutadans de les regions europees en relació a la qualitat del govern de les seves institucions regionals. S’han publicat les dades dels anys 2010 i 2013, i acaben de sortir les del 2017, encara pendents de publicació.

Si observem els resultats d’Espanya veurem que les regions amb una puntuació més alta, com serien el País Basc, Navarra o Cantàbria, tenen un índex de qualitat del govern molt similar -o lleugerament per sobre- a la mitjana europea. Per contra, regions com la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, les Canàries o Andalusia es trobarien a la zona mitjana-baixa del rànquing.

¿On se situa Catalunya en aquesta classificació? Venint de ser l’única regió l’any 2010 que estava -de manera significativa- per sota de la mitjana europea, el nivell de qualitat del govern de les institucions públiques catalanes ha aconseguit tant l’any 2013 com l’actual arribar a tenir poques diferències respecte al que podríem anomenar el nivell de qualitat europeu. Els resultats no són, però, per sentir-se’n gaire orgullosos. Cal tenir en compte que aquest índex inclou regions que no formen part de la Unió Europea, com són Turquia o Sèrbia, cosa que indica que Catalunya se situaria per sota de la mitjana si només consideréssim els estats membres.

Si mirem amb quines regions de quins països compartim categoria, podem veure que Catalunya es troba a nivells de qualitat del govern similars als de les regions portugueses, quan el nivell del País Basc o de Cantàbria s’assembla més al de les de França.

El més important, però, no és tant on ens situem sobre la taula, sinó què explica aquests resultats al llindar de la mediocritat. Com s’ha assenyalat, aquest índex recull les percepcions de la ciutadania del nivell de les seves institucions regionals, agrupades en tres gran categories: la qualitat dels serveis públics a la seva regió, la corrupció i el grau d’imparcialitat de les seves institucions, és a dir, que els serveis públics s’assignen de forma objectiva i sense prejudicis.

En comparació amb l’última ronda, i pel que fa a la qualitat en la provisió dels serveis públics, les coses, sorprenentment, sembla que milloren en relació al 2010. Tenint en compte les retallades dels serveis públics, en sectors tan rellevants com el de la sanitat o l’educació, la millora en l’indicador de la qualitat dels serveis ens podria sobtar. No es pot descartar que els efectes d’aquesta reducció del finançament i les retribucions s’hagin compensat, des de les institucions de base -escoles i hospitals-, amb una millora de l’eficiència interna. Si aquest fos el cas hem de tenir en compte que es tracta d’una solució de durada molt curta, per la qual cosa aquest indicador podria empitjorar en un futur si no millora el finançament d’aquests sectors.

D’altra banda, a Catalunya hem viscut un empitjorament de la percepció de corrupció, així com de la imparcialitat de les nostres institucions. Mentre que la gran cobertura mediàtica d’escàndols com el cas Pujol o el del Palau de la Música poden explicar l’empitjorament en la percepció del nivell de corrupció a Catalunya, em sorgeix una pregunta: per què cau el nombre de ciutadans que creuen que diversos serveis proveïts pel sector públic són assignats de forma imparcial? Ens trobem davant un problema de clientelisme de les institucions públiques catalanes. Davant d’aquest resultat, el següent pas consisteix a identificar quins són aquells factors -potser menys convencionals- que poden estar afectant la percepció d’alguns ciutadans catalans de no trobar-se davant d’un govern imparcial. Sens dubte, aquest és l’únic camí que s’ha de seguir si volem que finalment Catalunya sigui la Dinamarca del sud.