L'#electolab del 27-S: A punt per a la campanya de la nostra vida

Consultor de comunicacióEn una ocasió, durant la Guerra Civil nord-americana, el president Lincoln va fer un discurs en el qual es referia amb simpatia als esclavistes del sud. En acabat, una senyora gran es va posar dreta i enutjada va reprovar al president que es "referís amablement als enemics, ja que hauria de fer és destruir-los". Lincoln va respondre: "Distingida senyora, no destrueixo els meus enemics quan els faig amics meus?" Aquesta actitud serà una de les claus essencials de la campanya electoral.

Afrontarem les eleccions amb més participació de la nostra història, en què el gruix d'electors indecisos serà el més important mai vist abans; en què l'elecció del sentit del vot a darrera hora serà el més nombrós que mai hàgim analitzat;en què l'elector urbà i metropolità, jove i més gran, amb el marc de referència espanyol, serà l'objectiu més desitjat per totes les candidatures; en què el soroll, la pressió, el dramatisme i la cerca d'impactes es multiplicaran per infinit en el camí del 27-S.

En aquest context, els enfadats de sempre, els del no, els de les amenaces i les desqualificacions, són forts en el discurs de la força, la imposició, la confrontació i la divisió. Són els mateixos que des de sempre han defensat dues comunitats de persones diferents, separades per raó de procedència, de llengua o ideologia; i els que avui acusen els altres de dividir, els que es creuen en possessió de la veritat absoluta i assenyalen amb el dit acusador entre bons i dolents.

A l'altra banda hi ha els que volen ser deixebles del president Lincoln, els del somriure i l'esperança inclusiva; aquells que no veuen amenaces en les persones que dubten i que son crítiques; sinó que respecten, entenen i es posen en la pell dels altres, i que alhora estan disposats a allargar-los la mà, a ajudar-los, a sumar la seva veu i a abraçar-los amb tot l'afecte i la tendresa. El 27-S guanyarà qui vegi amics allà on altres només veuen enemics.