06/06/2020

Eleccions

No es pot seguir estirant indefinidament la corda de l’octubre de 2017 per eludir el reconeixement de la realitat. La gestió comunicativa que el Govern ha fet de la pandèmia -simbolitzada pel trio de consellers de les rodes de premsa, però també per les reiterades aparicions del president Torra- ens ha fet tornar a la distinció clàssica entre fer política i jugar a fer política. Una exhibició d’impotència que ha culminat al Congrés, on les negociacions amb el govern central han obert un esvoranc entre els socis de la coalició catalana.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Catalunya necessita una política per al temps en què estem. Insistir en el mandat de l’1-O és pura retòrica. Amb les urgències sanitàries, econòmiques i educatives que hi ha sobre la taula, aquestes apel·lacions són pura fantasia. I ho sap tothom. Aquests anys han demostrat el que es pot esperar d’Europa. Pensar ara que els governs i les institucions europees estarien al costat d’un referèndum d’autodeterminació és pura ficció.

Cargando
No hay anuncios

Tot és molt prosaic. JxCat és un estrany conglomerat que només s’aguanta per la bandera de la presidència de la Generalitat, primer en mans de Puigdemont i, quan el confinament i els límits de la seva acció per Europa l’han eclipsat, també en les de Torra. Si el president no convoca les eleccions que va prometre és perquè sap que si la precària organització que representa perdés la presidència tindria moltes possibilitats de desmuntar-se. I, de fet, és una de les raons que les fan necessàries. És imprescindible que l’espai del nacionalisme conservador, ara empeltat d’esqueixos de procedències ben diverses, trobi la manera d’articular-se de manera consistent. I és important que l’electorat es pronunciï sobre l’estratègia de corredor de fons que ERC, més a prop de la política i més lluny del joc, sembla proposar. Cal fer un reset perquè la política reprengui el vol a partir de la renovació, l’actualització d’estratègies i l’ampliació del camp d’aliances possibles.

Eleccions a Catalunya i contribuir a impedir que la dreta aconsegueixi a Madrid els seus objectius són qüestions complementàries i prioritàries. Si Vox i PP amb les seves complicitats judicials i mediàtiques tombessin el govern d’esquerres, Catalunya només en podria sortir malparada. I no és hora de jugar, toca fer política.