La presidència de Trump és un factor pertorbador per a tots els processos de formació de governs en el món. Especialment a Europa, objecte d’una forta hostilitat per part de Trump que, per raó de la guerra d’Ucraïna, esdevé molt rellevant.
A Europa, la necessitat o no d’enfortir la defensa davant l’agressió de Putin i la retirada dels EUA ha dividit profundament tant l’espai polític de la dreta com el de l’esquerra.
A la dreta, cap al centre, dos democristians alemanys, Merz i Von der Leyen, s’estan erigint en líders d’un “rearmament” d’Europa justificat en la doble necessitat d'ajudar Ucraïna i de fomentar la independència estratègica. Macron i Tusk estan també en aquesta línia. En canvi, l’extrema dreta europea no vol ni una cosa ni l’altra. Una posició més matisada és la de Meloni: vol ser amiga de Trump però no vol abandonar Ucraïna. Per cert, imaginem-nos l’estranyesa d’un europeu del 1945 llegint un titular del 2025: “Alemanya es rearma i Europa aplaudeix”. El món ha canviat.
A l’esquerra, cap al centre, Starmer, des del Regne Unit, pren una posició similar a Merz - Von der Leyen. Com ho fa el partit socialdemòcrata alemany. Però més a l’esquerra la reticència cap al rearmament és molt pronunciada.
A mesura que els plans de Trump es despleguin i que es vagi constatant que la guerra d’Ucraïna no és fàcil d'aturar, l’actitud envers Trump guanyarà una centralitat tan accentuada que l’esquerda s’ampliarà i dificultarà molt formar governs que incloguin les dues sensibilitats.
Considerem, a Espanya, les eleccions de l’any 2027, un horitzó temporal que no dona peu a pensar, ans al contrari, que l’efecte Trump s’hagi atenuat. Si la majoria actual (la de la investidura) es repetís, el govern actual es podria repetir. Però si a les dificultats que ja tenim –derivades de la competència electoral entre partits molt diversos– s’hi sumen les diferències en defensa, el govern pot ser molt fràgil. Una percepció que pot fer que aquesta majoria no es materialitzi en els vots dels electors. Si la majoria fos PP-Vox, tot dependrà del pes relatiu dels dos partits. Si Vox és fort, governar serà un calvari per al PP. Pot ser impossible. Vox s’ha decantat per la posició més dura de l’extrema dreta. En el Parlament Europeu va deixar Meloni per Orbán i el servilisme respecte de Trump és espectacular. En contrast, el PP ha pres una posició propera a Merz - Von der Leyen. En bona lògica, això podria obrir la porta a una gran coalició PP - PSOE. No ho excloc. L’exemple alemany hi empeny. Però donat el grau de polarització a què hem arribat, em sembla que només podria passar si fos numèricament i políticament l'única majoria viable. Tant el PSOE com el PP faran tot el possible per evitar-ho, començant per intentar fer un bon paper a les eleccions del 27.
El PSOE, amb la candidatura de Sánchez, se n'anirà cap al centre i aspirarà a fer possible la majoria de la investidura actual. Com menys guirigall parlamentari hi hagi en els pròxims dos anys (incloc no fer pressupostos en el concepte de guirigall), més possibilitats tindrà.
La situació del PP és més complicada. No té un bon lideratge. Feijóo és dèbil i s’ha aficionat a fer-ho palès. La seva condescendència amb Mazón i la patètica dependència de Vox són un llast de molta consideració.
Penso que per als seus interessos el PP té una opció millor: José María Aznar. Els seus posicionaments en el tema Trump han estat impecables i sorprenentment bel·ligerants, ben en l’estela de Merz. Respecte a Trump, el contrast amb Vox és nítid, i Vox és extraordinàriament vulnerable en aquest front: ser ninot de Trump no serà una estratègia guanyadora a la dreta. L’antitrumpisme ho pot ser per a un Aznar que manté la seva reputació i xarxa internacional. És conegut i respectat en els sectors moderats del Partit Republicà. Sospito també que la seva duresa –molt treballada pel que fa a Catalunya– atrauria molts votant de Vox, sense perdre el suport de l'empresariat i d’una classe mitjana més moderada que ell. Els amics em diuen que Aznar no ha mostrat interès. Cert, però, ¿no és així com es comporten els salvadors de la pàtria? O em diuen que no es presentaria a menys que estigui segur de guanyar. Si substituïm “segur” per “bones probabilitats”, per què no?
Un punt feble de la predicció: Aznar no té credibilitat per a un Majestic 2. Però si, com és probable, l’estratègia del PP és anar a una majoria PP-Vox amb el mínim pes possible de Vox, Aznar és el seu millor candidat (molt més que Ayuso). Tinguem-ho present.
