Eleccions a finals de juliol
La veritat és que he necessitat esperar unes setmanes per opinar públicament sobre la convocatòria d’eleccions generals al govern d’Espanya per al dia 23 de juliol. Primer vaig voler entendre’n els motius i també tenir temps per sentir l’opinió de familiars, amics i afins. ¿Podrien anar a votar? ¿La data els afectava en les seves agendes de vacances? Passats uns dies, la meva conclusió és que convocar els espanyols a votar l’última setmana de juliol no és una incomoditat. És, en una paraula, una irresponsabilitat.
Que sí, que sempre és possible votar per correu i que hi ha hagut temps per organitzar-se. Però no és aquest el tema. En un diumenge de finals de juliol, la probabilitat de tenir plans personals o familiars, bitllets ja comprats amb temps i antelació, fills desplaçats de colònies o a l’estranger als quals potser cal portar o anar a buscar, de tenir planificada una visita al país d’origen (si ets un immigrant amb dret de vot i nacionalitat espanyola) o estar visitant familiars en un altre punt del país és elevadíssima. I ja no és només haver d’organitzar-se per votar per correu, sinó també la probabilitat de ser cridat a una mesa electoral. Podem anticipar que la participació serà històricament baixa. He llegit que les classes mitjanes i altes votaran menys i que les classes socials amb menys recursos estaran menys afectades per aquest infame calendari electoral, i això afavorirà els partits d’esquerres, atès que els estudis sociològics indiquen que, havent-hi de tot, les esquerres concentren més votants de classe social baixa o mitjana baixa. Jo això no ho tinc tan clar. Ho veurem realment quan passin les eleccions.
En tot cas, votar qui ha de governar el país durant quatre anys és una de les potestats i drets més importants que té un ciutadà de qualsevol país democràtic. I és obligació dels governants facilitar aquest dret i assegurar que la participació electoral és la més elevada possible, perquè una baixa participació és sinònim de desafecció. I la desafecció política és un brou de cultiu que no interessa mai promoure.
En fi, sempre he dit que les democràcies europees tenen un problema: els polítics estan a prova permanentment amb comicis continus i, per això, pensen i sobreviuen en termes de curt termini. I gestionar països requereix justament el contrari. Llums llargues i vista llunyana.
