Eleccions europees: apunts optimistes

Si heu llegit els meus dos o tres darrers articles, haureu pogut observar-hi una certa preocupació de part meva pel que pot passar en les eleccions europees que s’han de celebrar el proper mes de juny. La principal de les raons és el malestar que s’ha anat fent visible en molts sectors (tractors, armilles grogues, personal sanitari, línies aèries, transport públic...). Malestar que és el reflex dels problemes reals creats per la inflació dels preus, pel creixement de la desigualtat entre persones i entre països, i per la inseguretat en molts aspectes. Això pot produir, en l'àmbit de la UE, el mateix que ha passat en uns quants dels estats europeus, és a dir, un augment dels vots a les forces de dreta, i potser d'extrema dreta, a l’hora de constituir el Parlament Europeu i aprovar la Comissió.

La meva preocupació és que el resultat de les eleccions ens pugui fer entrar en una etapa, no només d’estancament, com va passar durant les dues darreres dècades, sinó de retrocés en la construcció política del nostre espai. Si fos així, el futur es configuraria com un món amb dos blocs, la Xina i els Estats Units, amb un possible tercer grup d’estats asiàtics, sud-americans i africans, que ja s’està construint. En aquest cas el paper dels estats europeus, fins i tot dels tres o quatre més grans, hauria passat a ser definitivament marginal, o com a molt, d’absoluta dependència dels nord-americans. És clar que és en aquesta part on ens hem de situar, però no com uns simples “escolanets”, ja que els valors, la història, la cultura, i les possibilitats europees tenen tanta o més força i poden ser tant o més útils que les americanes. Ara bé, això només serà evitable si Europa es pot presentar i jugar com una estructura política unida i solidària. He llegit en molts llocs una frase que resumeix perfectament el que jo penso: “O construïm una integració completa o desapareixerem”. Aquesta perspectiva plena d’ombres és la que em crea preocupació.

1. Temps de sol i temps d’ombres. M’agrada explicar que el procés de construcció europea ha tingut al llarg dels darrers 80 anys temporades solejades i altres de més ennuvolades. Penso que les etapes inicials van ser del primer tipus, i sobretot les de la presidència de Delors, que van veure molt de sol. A partir d’aquí es va entrar en una situació difícil a conseqüència de la no aprovació d'una Constitució i l’ampliació amb molts nous estats, entre els quals els de l’anterior Unió Soviètica. La “unificació” d'una gran quantitat d’aspectes no s’ha aconseguit i això crea dificultats internes i de presència internacional. Cal acceptar que els problemes recents derivats del canvi climàtic, de les necessitats demogràfiques, dels problemes sanitaris, de la fragilitat financera, o de la inseguretat, han fet que els darrers anys s’hagin aplicat bastantes polítiques europees de tipus conjunt i solidari que han permès veure una mica més el sol, però que ara sembla que ja s’estan retirant, i es torna a parlar per part d’alguns països d’austeritat i de noves ampliacions de membres, sense haver fet abans algunes reformes imprescindibles en aspectes polítics, fiscals o democràtics, per passar d'un “tractat” a una “federació”.  Després d'uns moments de sol, tornem a veure com els núvols s’agrupen i hi ha el perill de no tornar-lo a veure...

2. Un petit raig de sol. Aquesta setmana hem conegut un fet que, amb optimisme, podem considerar com a tal. Sembla que la presidenta Ursula von der Leyen serà la cap de llista del Partit Popular Europeu en les votacions del juny. Això és important, ja que significa que, encara que aquest partit guanyi les eleccions per sobre dels partits socialdemòcrates, si ella repeteix per a un segon mandat com a presidenta de la Comissió, desapareix en part el perill que fem més marxa enrere en el procés de construcció política, cosa que possiblement no passaria amb un president de centreesquerra, però que seria molt probable amb un nou president de dretes, i més encara si necessités el suport de la ultradreta. Penso que Ursula von der Leyen ha estat una bona presidenta, que ha vist amb claredat les necessitats de la UE i que no ha dubtat a posar en marxa, dins del que el Tractat li permetia, actuacions en camps com el financer, el sanitari, el migratori, o l’ecològic que ens han acostat una mica a la idea d’una Europa unida. Penso que aquest anunci ens ha de tranquil·litzar una mica respecte del que pot venir després del juny, i pot no ser tan perillós com podrien significar les conseqüències d'un gran augment del vot de dreta. 

Com un element de menys importància, però no pas per oblidar, val la pena fer palès que les relacions que han tingut Von der Leyen i Pedro Sánchez durant els sis mesos de presidència espanyola del Consell a Brussel·les han estat molt bones i, per tant, poden ser importants per a l’estat espanyol. Al juny penso seguir votant centreesquerra, però penso que, hi hagi a Espanya un president o un altre, per raons de persona o de partit hi haurà una bona relació si la presidenta és Von der Leyen.