Eleccions sota amenaça

CONFRONTACIÓ. L’estiu del 2017 una campanya promocional de l’Associació Nacional del Rifle als Estats Units anunciava la seva determinació de no rendir-se en silenci davant les elits que “amenacen” la seva “supervivència”. Sobre imatges de violència contra la policia, hooligans trencant aparadors o manifestants cremant la bandera nord-americana, la portaveu de l’associació amenaçava “les elits mediàtiques” enxampades encenent la guspira que ara crema al carrer. “Nosaltres, el poble, ja en tenim prou del vostre relat, la vostra propaganda i les vostres notícies falses”, denunciava en nom d’un dels grups de pressió més influents de la política nord-americana. Aquella successió d’imatges són avui, altre cop, a tots els informatius del país. No és un anunci. És una confrontació: protestes al carrer, patrulles de civils armats imposant la seva justícia, i un president que fa costat a veïns que branden els seus rifles per defensar la propietat privada i justifica el policia que atura a trets un ciutadà afroamericà desarmat.

IMPUGNACIÓ. Un grup independent format per un centenar d’acadèmics, periodistes, assessors polítics i antics membres de governs de diferents colors, anomenats Projecte per a la Integritat de la Transició, han fet l’exercici d’imaginar els diversos escenaris de crisi electoral que es poden presentar al novembre. El resultat apunta cap a un alt grau de probabilitats d’acabar immersos en un panorama caòtic tant a nivell polític com jurídic. L’informe estudia la possibilitat que el president pugui impugnar el resultat tant per mitjans legals com extralegals, que el fiscal general pugui acceptar reclamacions de frau electoral sense fonament o el segrest d’urnes per interferir en el recompte. Segons els autors, les possibilitats reals de frau electoral als Estats Units en aquest moment són “inexistents”, però les mentides de Trump estan alimentant “una narrativa dissenyada per mobilitzar políticament la seva base i crear l’entorn necessari per impugnar els resultats en cas que perdi”. “El potencial de conflictes violents és elevat, sobretot perquè Trump anima els seus partidaris a prendre les armes”, conclou l’informe.

CANVI. Els Estats Units són un país en plena transformació social i demogràfica, on la majoria dels nadons que hi neixen avui dia són “no-blancs” (utilitzant la terminologia del politòleg Ezra Klein, en el seu retrat de la polarització en la política nord-americana); la identitat religiosa que més creix és l’ateisme –encara que continuï sent imprescindible per a un candidat professar alguna fe–; les dones són majoria als campus universitaris, i, ben aviat, la proporció de població nord-americana nascuda fora dels EUA arribarà a xifres rècord. Tots aquests canvis defineixen la confrontació política que viu el país. “Els grups que guanyen poder volen que les seves necessitats es vegin reflectides en la política i la cultura, els grups que senten que perden poder volen protegir l’estatus i els privilegis que han tingut fins ara –explica Klein–. Si la presidència de Barack Obama va ser exemple de l’arribada al poder d’una coalició més jove i diversa, la presidència de Donald Trump ha representat el retorn d’un grup de poder més blanc i envellit, que recuperava el control polític del país. Les eleccions a la Casa Blanca són una lluita pel poder i per la representativitat. Però, també, per la supervivència d’uns Estats Units profundament dividits. I aquí és on els demòcrates corren, altre cop, el risc d’equivocar-se. Joe Biden no guanyarà si tot el que té per oferir és que ell no és Trump. De la mateixa manera que Hillary Clinton es va estavellar pel menyspreament d’un contrincant groller que va fer campanya des de l’amenaça i l’insult i que, de moment, no sembla disposat a acceptar la possibilitat d’una derrota.