Ja arriben les votacions i jo només penso en escudella. Moltes enquestes i molta mandanga, però ningú té L’escudellòmetro de Santiago Rusiñol a la boca. Utopia gastropolítica de 1905 on un doctor xalat es treu del ventre una màquina que canviarà la humanitat. Imagineu amb el 3D de l’època una olla mida XXXLLL. Gegant, colossal, immensa on dins hi haurà oceans d’escudella. No us equivoqueu. No és pas per alimentar el desnerit canvi climàtic. És per acabar amb la fam a la terra. Fi a les desigualtats socials via estómac. A totes les cases hi haurà una aixeta i en rajarà escudella. Ja ho diuen: “Menja escudella i viuràs com una vedella”. Muuuuu!!!
Precaució, amic animal. Preguntem-nos, com a bons mamífers ganuts, si no anem de cap, o cuixa, o ala, a unes eleccions escudella. Parem taula i “qui escudella espera no se la fot sencera”. Seu un dels més prestigiosos i premiats cuiners del’escudelleria catalana: Josep Pla. El xef del màster xef xeflis nostrat ens conta la recepta: “el menjà tota la població del país, amb aquell sentit de l’estalvi i de l’equilibri social que sempre ens caracteritzà”. L’escudella és això: anivelladora, igualadora, equilibradora. L’escudella és l’horitzontalitat de la gana. Un ascensor social movent-se d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra. L’escudella és la societat del ventre-estar. Així, anem a unes eleccions escudella?
A les olles on ens fan mirar, i ensumar, ens diuen que ens serviran a taula un resultat escudella. Vegem-ho. Per la part de dalt uns partits (Junts, ERC, PSC) anivellats, homogeneïtzats. Com un oceà, més o menys, equilibrat, ona aquí, ona allà, però, aparentment, molt clenxats. I per baix igual compensació: Cs, comuns, CUP, PP, Vox i PDECat. Tot molt mar escudella. Anem, presumptament, a uns resultats molt comunistes, o xoc de trons, o empats ludòpata. Això ens fan veure. Però ¿heu parlat de tu a tu amb l’escudella? Va, preguntem-l’hi.
Hola, amiga. ¿Oi que no ets només una mostra representativa de la societat líquida? ¿Oi que no ets tan sols una fàbrica anivelladora de panxes? ¿Oi que, com el país que t’ha parit, ets més complexa, polièdrica, imprevisible, assilvestrada, salvatge, esmunyedissa, onírica, lisèrgica? Oi? Anem al mèdium màster xef xeflis, Josep Pla, entre fogons cabriola: “El nostre bullit conté, però, un element d’originalitat que no es troba en els altres. La pilota conté una sèrie d’elements picats i posteriorment consolidats d’una manera real però lleugerament flàccida. La pilota no té la forma de la pilota corrent, vull dir rodona; més aviat té una forma tubular allargada. La pilota agrada a la ciutadania. És un element que dona facilitats a la dent, i això és sempre apreciat. Hi posem una mica de tot, però sense que res predomini massa. Per exemple: en elcocido castellà, hi posen molts cigrons, la seva presència hi és considerable. En la nostra carn d’olla, aquest nombre no és excessiu: és equilibrat. Cada país aprofita el que té per a realçar-ho. Les persones que busquin el cèlebre i anomenat seny català faran segurament el viatge en va. És en la cuina que aquesta tendència s’ha imposat d’una manera vista. «En la cuina -solia dir la meva mare-, s’hi ha de posar de tot..., però poc!»”. Hi haurà pilota decisiva a les eleccions.
Pilota, bota i rebota. Diria que hi haurà molts resultats. Però alguns que faran tombar la cassola. Una de les pilotes carnívores que poden mossegar-flotar, o no, és si l’independentisme supera el 50%. Aquesta pilota afamada pot marcar el futur. No ho dubtin. Hi ha un partit del 50 per cent. I també n’hi ha una altra, de pilota, que bota i rebota, en un altre sentit. Com mai la carn d’olla letal del PSC ha entrat en la gastronomia sense retorn de l’Espanya caníbal. Ja és al tupí. El seu resultat, sigui quin sigui, és per a tothom inequívoc. L’escudella és el que té: “Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam”.
Recordin la barbacoa escudellòmetro Rusiñol: “A l’altra, l’olla de la carn; un purgatori de carn; mils de moltons i de vedelles entrant-hi a ramats, amb els pastors acompanyant-los fins a arribar al bullidor; més enllà la de les pilotes: carretades de pilotes com muntanyes de grava tova; al costat, la cansalada, més enllà, la col, i la pedregada de cigrons, i tot, per l’aire comprimit anant a l’escudellòmetro ”. La pilota, la carn d’olla, la carnassa, la carnisseria, l’animal, la bèstia, decidirà. La carn, el nyam-nyam és una utopia, o distopia, que es mor de gana.
