29/12: El part de la Mare de Déu

Una dirigent socialista valenciana ha enviat com a felicitació de Nadal una imatge explícita d’un part –és a dir, del moment precís d’un naixement, que és el que se celebra– i sectors cristians se li han tirat al damunt dient que ofèn les seves creences i denigra la Mare de Déu. La imatge pot agradar o no. Però no entra en contradicció amb les creences cristianes: per a un creient la concepció de Jesús és immaculada, però el part és ben normal, com tots els parts. Per tant, no ofèn cap creença. I no denigra ningú: parir no em sembla denigrant. Certament, és una imatge absent en la tradició iconogràfica cristiana, que obvia el part i ens presenta l’infant ja nascut. Però això és una construcció cultural, no pas una creença. Una imatge massa abrupta? La iconografia cristiana no defuig gens les imatges abruptes. Un retaule gòtic o barroc sobre el martiri de qualsevol sant pot ser un compendi esgarrifós d’imatges truculentes de tortures i assassinats, d’una violència que avui no passaria censura. La tradició iconogràfica ha tingut la màniga molt ampla amb les imatges de la violència i molt estreta amb les imatges de l’amor. Però això no té res a veure amb la fe. I, francament, em sembla més un defecte que no pas una virtut.