El dolor del pixapins davant la nevada
Sí, sí, soc un pixapins, que fa temps que no pixo pins, per les restriccions comarcals, i avui em miro els telenotícies amb una il·lusió tota nova i amb certa ràbia contra els que no són pixapins i quan pixen els pins ningú els hi retreu perquè els pins són seus. Jo, el pixapins, també anomenat “el fanga” o el de “can Fanga”, estic acostumat a la vexació compatriota. Els de les comarques gironines, els de les de Ponent, tots saben que són superiors als pixapins. I jo, el pixapins, encara que en públic no ho digui, em sé inferior. Tinc accent xava, que procurava dissimular (debades) quan anava a la Cerdanya.
Em miro el telenotícies amb una il·lusió tota nova perquè la del temps diu que potser, potser dissabte podria nevar en cotes baixes i al litoral. També em miro l’ARA (hi estic subscrit des que es va crear, perquè soc un pixapins interessat per la cultura). A l’ARA diuen que... Oh, caca! Que unes prediccions diuen que sí, que podria nevar en cotes fangues, però que altres prediccions diuen que no! ¿I a l’aplicació del weather del mòbil, que va corregint en temps real? Doncs que res. Que pluja. Quina ràbia.
Els de les comarques no fangues, els autèntics, vaja, m’han deshonrat, m’han fet perdre mig milió de ducats, s’han rigut de les meves pèrdues, s’han burlat dels meus guanys, han menyspreat el meu barri de la zona alta, m’han refredat els amics i m’han inflamat els enemics a tuiter... i ¿per quina raó? Doncs perquè soc pixapins. ¿No té ulls un pixapins? ¿No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un pixapins? ¿No es nodreix dels mateixos aliments de quilòmetre zero, no el fereixen els mateixos retuits i likes, no està exposat al covid, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern (encara que ell tingui calefacció central i no hagi d’anar a cuidar el bestiar de matinada) i amb el mateix estiu que un autèntic?... Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim? I, si ens tracteu injustament, ¿no hem de venjar-nos?... Si en la resta som iguals, també en això ens hem d’assemblar. Si un pixapins ofèn un autèntic, ¿quina és la seva caritat? La venjança. Si un autèntic ofèn un pixapins, ¿quina serà la seva tolerància, segons l’exemple autèntic?... Doncs serà la venjança!
Si neva a tot Catalunya excepte al regne dels pixapins no penso mirar Instagram. Vull ser com ells, vull queixar-me de la neu, vull enviar-li fotos al Tomàs Molina. Atentament, Txailock.