Repensar el món digital

Ara fa aproximadament mig any, en aquestes mateixes planes, parlava d’un tema en el qual ara vull insistir. Com més temps passa, més penso que les meves preocupacions eren fonamentades, i més veig que estem perdent el temps en l’acompanyament públic a la transició cap a l’era digital. El nou model social pot significar un gran progrés per a tots, però està ple de perills davant dels quals no adoptem mesures preventives. Són molts els aspectes a considerar, però ara em centro en la forma d’organització de les nostres economies.

1. Llibertat, planificació, propietat i regulació. Al llarg dels darrers dos segles d’economia industrial es van produir forts enfrontaments entre l’economia lliure i l’economia planificada. La primera estava basada en la propietat privada dels mitjans de producció i en el mercat lliure; i la segona en la propietat pública i en la planificació estatal. Sé que són etiquetes simplificades, però em serveixen per a una visió general. A poc a poc van anar desapareixent els extrems, i s’han anat configurant models basats en la convivència de propietat pública i propietat privada, i en uns mercats lliures però molt regulats pels governs. Els objectius de les regulacions han estat, sobretot, tres: un primer de tipus patrimonial, per definir i posar límits als àmbits d’existència i als comportaments del capital privat; un segon de tipus laboral, per evitar l’explotació en les relacions entre els propietaris del capital i els treballadors; i un tercer de caràcter mercantil, per assegurar un bon funcionament del mercat, promovent la competència en els intercanvis, evitant concentracions de poder i monopolis i impedint els consegüents abusos en la formació dels preus. 

Encara que de forma molt diversa segons els llocs, i amb resultats molt poc satisfactoris en alguns d’ells, els resultats es poden considerar prou satisfactoris pel que fa a l’intent de fer compatibles llibertat i justícia social. Jo estic convençut que el secret és l’equilibri entre llibertat i regulació.

2. Buscar un nou equilibri. La preocupació ve de veure com els progressos en la ciència i la tecnologia en l’àrea digital obren unes perspectives extraordinàries i amplien els espais de llibertat personal. Però a causa dels retards, o la manca de voluntat, a l'hora d’adaptar les regulacions a aquestes noves perspectives es creen situacions que posen en perill el benestar i el progrés tant personal com social. Concreto aquesta afirmació partint del convenciment que la transició digital suposa canvis importants en els tres aspectes econòmics de què he parlat abans i, per tant, obliguen a revisar objectius i a renovar eines per redefinir els àmbits de la propietat pública i privada, les relacions laborals i el funcionament dels mercats. Comento un punt concret de cada un.

3. Infraestructures, teletreball i monopolis. Els grans canvis en la mobilitat i la comunicació van demanar la construcció de noves infraestructures (carreteres, autopistes, aeroports, xarxes telefòniques, xarxes de televisió). Es va imposar la propietat majoritàriament pública però es va permetre també el capital privat, i es van utilitzar molt sovint empreses privades a través d’una concessió pública molt ben reglamentada. Quan en aquests darrers anys s’ha incrementat de forma impressionant l’activitat digital han aparegut noves infraestructures, no necessàriament físiques sinó virtuals, però que estan plenament en mans privades i que s’han convertit en uns centres de poder no solament de tipus econòmic sinó també de control de les persones i d'influència política. Penso que cal urgentment regular el sector, determinant quin pot ser el paper del capital privat, les seves obligacions i les seves responsabilitats. I cal fer-ho a nivell mundial, ja que el seu caràcter no físic fa inútil fer-ho en àmbits territorials concrets. 

El teletreball està canviant acceleradament moltes de les característiques del treball industrial, com ara transformar materials, utilitzar molta energia humana o artificial i fer coincidir presencialment els treballadors. El progressiu creixement de l’activitat en el camp dels serveis, i la substitució de persones per màquines a les fàbriques, demana un revisió profunda de les relacions laborals que ja s’està començant a demanar. Però jo penso que també demana altres canvis, i molt especialment un de tipus familiar, que jo defineixo en una frase: “Teletreballar no vol dir treballar des de casa”. La gran majoria de cases estan concebudes per viure-hi i no tenen espais per treballar. Això crea forces inconvenients, especialment a les dones. S’hauran de pensar reformes en aspectes urbanístics i, sobretot, caldrà crear molts espais on es pugui treballar còmodament a prop de casa.

S’ha de lluitar contra els monopolis i els oligopolis, però no per evitar preus abusius, ja que una part molt important dels abusos actuals es disfressen de serveis gratuïts. La regulació de les plataformes és urgent i ha d’anar més enllà i plantejar-se si no caldria convertir-les en entitats públiques, i que les que siguin privades tinguin unes dimensions limitades i no puguin fer ingressos comercialitzant les dades que obtenen a través d’un servei aparentment gratuït.

Tot plegat, nous objectius i noves eines.

Joan Majó és enginyer i exministre