En la cerimònia de comiat del president Carter (mort als cent anys) el president Biden va apel·lar a “l’obligació de no donar cap refugi segur a l’odi”. No és difícil imaginar-se a què es referia tenint Trump al davant i en un moment en què l’egopolítica –mai absent en qualsevol àmbit de poder– viu moments d’alta intensitat en detriment dels que haurien de ser principis del comportament polític: el respecte a l’adversari i el reconeixement de la ciutadania. I, tanmateix, als EUA torna un president que fa de la impunitat virtut i de la mentida, el motor de la seva acció pública; i acompanyat d’Elon Musk, que avui és el principal promotor de la dissolució de la veritat en el món a partir del seu control sobre part de l’espai de la comunicació digital.
La manipulació de l’opinió i la construcció de les veritats oficials són intrínseques a qualsevol forma de poder. Situats en el marc de la política, en un moment de grans transformacions com l’actual, el desbordament dels equilibris més o menys adquirits es fa més evident. I la noció de límits salta pels aires. L’odi, la revenja i el supremacisme prenen les seves formes més caricaturesques. Per això el cas Trump és icònic. Instal·lat en l’or i la insolència, és capaç de justificar l’intent de cop d'estat que va promoure quan va perdre amb Joe Biden i de situar-se per sobre de la llei amb tota impunitat. Trump arriba a la presidència carregat de condemnes judicials: un delinqüent confés i convicte governarà la primera potència mundial. És estrany que els mecanismes institucionals no ho impedeixin. I, tanmateix, seguirà propagant l’odi, que és la seva manera d’estar en el món.
Tan patètica és la situació, que ara ja s’especula –trista resignació– que el xoc d’egos amb Elon Musk acabi portant a rebaixar el programa de màxims segons el qual pretenen posar el món als seus peus. En tot cas, una presidència que comença amb l’ambició d’apoderar-se de tres territoris estrangers, malament va. ¿Resistirà Europa en hores baixes o acabaran claudicant tots, com ja han fet Macron i Meloni?
L’advertència de Biden no hauria de passar desapercebuda. L’odi es propaga a tot drap. I els espectacles de la insolència els tenim a l’ordre del dia. Aquest és el cap de setmana d'un altre exercici de la impunitat: la confirmació de Maduro com a president de Veneçuela sense que hi hagi uns resultats que ho avalin. No s’han fet públiques les actes de les votacions. És a dir, Maduro ha decidit que ha guanyat sense cap prova. La comunitat internacional no ha impedit l’estafa. I governs com l’espanyol han preferit passar-hi de puntetes. Un altre exercici d'impunitat, muntat sobre l’odi que Maduro destil·la permanentment, emparat per l’exèrcit i per la indústria del petroli. D’això, se’n deia un cop d'estat feixista.
