22/1: Egòlatra

Donald Trump és un egòlatra. Del fins ara president dels Estats Units s’ha dit de tot: que era un populista, un reaccionari, un ultraconservador, un racista... Que sigui un egòlatra no em sembla un adjectiu menys rellevant que tots aquests altres. Algú em dirà que aquest és un retret psicològic personal, no pas polític. Però és que l'egolatria dels líders és un problema polític de primer ordre, allà on passi. L’egolatria de qui mana és la condició prèvia al culte a la personalitat com a fenomen polític, habitual en els països autoritaris i massa freqüent en els democràtics, una patologia del sistema. L’absència de Trump en la cerimònia de la investidura de Biden va ser per damunt de tot una exhibició d’egolatria. Com a mostra de la seva manca d’acceptació del resultat electoral afegia ben poc als seus gestos anteriors. Si de veritat no acceptava els resultats no hauria marxat de la Casa Blanca. No ser-hi, a la investidura, era una prova de la manca de sentit institucional, un pecat més greu que l’estricta descortesia (que també significava). Quan algú creu que ell és més que la institució que encarna, tenim un problema. La democràcia necessita lideratges. Gent al davant que generi confiança i marqui camins. No necessita egòlatres.