L’ego ferit d’Iker Jiménez

Diumenge a la nit tornava Cuarto milenio a Cuatro després de sis mesos d’absència a causa de la pandèmia del coronavirus. Durant tot aquest temps, Iker Jiménez ha continuat treballant des de casa i parlant del covid a través de YouTube, lamentant la censura, les pressions, l’agressivitat i les amenaces que suposadament ha rebut per explicar "la veritat" sobre la pandèmia molt abans que ningú s’adonés de les greus circumstàncies en què ens trobaríem.

Aquests últims dies, tant Cuatro com Iker Jiménez anunciaven el retorn del programa de misteris i assumptes paranormals alertant d’un especial molt extraordinari sobre el coronavirus, com si es tractés d’un desafiament als poders establerts, perquè farien pública una mena d’investigació secreta. Fins i tot a l’informatiu de Telecinco van fer notícia d’especial de Cuarto mileno com si l’audiència estigués a punt d’assabentar-se d'alguna cosa que se’ns havia amagat fins ara. Origen prometia revelar tot el que hi havia ocult sobre la gènesi de la pandèmia. Iker Jiménez va reaparèixer accelerat i una mica entresuat, evidenciant que està dolgut per les crítiques que el van titllar d’alarmista i sensacionalista. Va arrencar amb un muntatge que seleccionava fragments televisius de les edicions del mes de febrer de Cuarto milenio que demostraven la seva anticipació al desastre i intercalaven alguns titulars de diaris que l’havien menystingut. Era una posada en escena en defensa pròpia, amb l’orgull molt ferit, amb certa condescendència prepotent cap als crítics i fent un cop de puny a la taula per demostrar a l’audiència que ell tenia raó. “Prometí llegar hasta el origen y lo he cumplido”. Va donar pas a un vídeo en què, vestit amb roba protectora especial, caminava pels passadissos del Centro de Investigación de Sanidad Animal d’Espanya com si es tractés d’uns laboratoris misteriosos on guardaven secretament el virus original. Ell en deia “el lugar donde reposa nuestro gran enemigo”. Era un relat sensacionalista, carregat d’adjectius tremendistes. Com sempre, el llenguatge que utilitzava pretenia construir una atmosfera inquietant i perillosa. Viatjava a través de la realitat virtual sobre Wuhan, movent-se per un mapa com qui està accedint a llocs prohibits. Amb un militar i un metge feien servir termes com “Armes biològiques”, “Manipulació i disseny de virus”... per afegir elements de terror i conspiració. Amb els experts entraven en grans especificitats científiques per emborratxar de conceptes, croquis i infografies una audiència acostumada a continguts populars i comercials. Es tractava de crear impacte i sensacions més que no pas de fer pedagogia. Incloïa també imatges esgarrifoses de ratpenats per impactar l’espectador. El resultat: el sisè programa més vist del dia tant a Catalunya com a Espanya i rècord històric d’audiència. En realitat, més que un programa divulgatiu, semblava l’excusa i la posada en escena perfecta per reconstruir l’ego ferit d’Iker Jiménez, que, en plena pandèmia, sembla reclamar la seva parcel·la de protagonisme.