L'efecte Britney Spears
Fa tres mesos es va emetre als Estats Units un documental sobre la cantant pop Britney Spears que va tenir repercussió internacional. Produït pel The New York Times i dirigit per la periodista Samantha Stark, ara s’ha emès al canal Odisea i el podeu recuperar a través de la plataforma Movistar+. L’impacte mediàtic del documental potser supera la qualitat del treball, però malgrat això encerta en l’enfocament i en la capacitat de subratllar les greus conseqüències del que podríem anomenar violència mediàtica. Posa de manifest, a través del cas de Britney Spears, com els mitjans de comunicació poden construir estats d’opinió i fomentar una espiral de conductes agressives que comportin un final tràgic per a les persones afectades.
No és un fet que ens vingui de nou en ple fenomen Rocío Carrasco. Són dos casos que, malgrat les diferències entre les protagonistes, tenen aspectes en comú. Dones joves i famoses víctimes d’un entorn familiar tòxic que es veuen arrossegades pel poder dels mitjans de comunicació, que les aniquila personalment i les destrueix a nivell psicològic. El documental Framing Britney Spears se centra en explicar per què va néixer el moviment de suport a la cantant pop #FreeBritney i aprofita per resumir la seva trajectòria cronològicament, no tant amb voluntat biogràfica sinó per fer evident el procés d’auge i degradació de l’artista sempre en relació amb els mitjans de comunicació que la seguien. El documental té el mèrit d’entrevistar les persones més properes de l’entorn de Spears per explicar les claus que desemboquen en una situació extrema. L’arxiu televisiu, analitzat amb perspectiva, és demolidor. La manipulació, la crueltat mediàtica, el sexisme i, sobretot, el valor simbòlic de les imatges. La violència d’uns mitjans àvids per espiar la vida íntima de la cantant, amb comportaments assetjadors i misògins, va acabar amb la carrera de Britney Spears i la seva salut mental. I aquí és on el documental retrata també la violència judicial. Com el masclisme actua amb impunitat inaudita contra una dona desprotegida fins a inhabilitar-la. La cantant ha perdut la custòdia dels fills i no té cap control sobre la seva pròpia vida o imatge, presonera de les decisions d’un pare que ha convertit la tutela en un negoci lucratiu per a ell.
El documental assenyala com a punt de partida un element que no s’ha de menysprear. Britney Spears assoleix l’èxit sent una nena adolescent víctima d’una accentuada sexualització del seu rol, que ella assumeix amb actitud desafiant. I la reacció dels mitjans és acabar considerant-la una propietat material. Un cop encimbellada passen a gaudir de la seva destrucció, atorgant-li connotacions de monstre fins a reduir-la a la categoria d’objecte. Framing Britney Spears és important no tant per l’interès que pugui despertar la trajectòria de la cantant sinó com a prova de les conseqüències que té que els mitjans s’oblidin de la seva responsabilitat social i només es preocupin per l’espectacle. Una seqüela que podríem batejar com l’"efecte Britney Spears".
Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
