Educar en pau, amb pau i per a la pau

Al final de la pel·lícula La misión (Roland Joffé, 1986), el cardenal Altamirano s'esgarrifa per la massacre de guaranís i jesuïtes provocada per l'exèrcit portuguès (i causada per la decisió del cardenal!). Hontar, el representant portuguès, diu: "No s'hi podia fer cap altra cosa: el món és així". I el cardenal respon: "No, el món no és així. Nosaltres l'hem fet així. Jo l'he fet així".

Quan esclata una guerra (una més!) en el món, i els educadors pensem com ho hauríem d'abordar amb els nostres alumnes, m'agradaria que tinguéssim present la nostra responsabilitat en la violència com a instrument de resolució de conflictes. Què és a les nostres mans, a les meves mans?

Per això, quan dic que hem d'educar en pau, amb pau i per a la pau, vull dir que les escoles haurien de poder educar EN pau, sense estar sotmeses a capricis polítics ni canvis legislatius constants; AMB pau, amb tracte ferm i afectuós, amb tolerància zero amb les manques de respecte i amb l'acollida generosa que multiplica oportunitats, i PER A la pau, estudiant els conflictes a fons, les seves causes i conseqüències, empatitzant amb totes les poblacions afectades (tant si el conflicte és proper com si és llunyà), recordant totes les guerres… encara que hagi passat temps i ja no surtin als mitjans de comunicació, i amb esperit crític, identificant de quina manera hi contribueix la nostra indústria armamentística o el suport a governs ben poc democràtics.

I, sobretot, amb implicació quotidiana, perquè ni nosaltres ni els nostres alumnes tenim accés a les armes… però tots tenim paraules-bomba, paraules-míssil que deixem explotar per fer mal, tots tenim comportaments i actituds bèl·liques contra els que considerem els nostres adversaris, tot sovint per motius ben ximples. La pau, l'autèntica pau, comença en cadascun de nosaltres, en cadascun dels nostres alumnes. I hauríem de ser-ne exemple.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: eduquem els nostres fills i els nostres alumnes en la memòria, en l'empatia i en l'esperit crític. No els deixem abandonats al consum fàcil de tòpics cínics, com ara "Si vols la pau, prepara la guerra". Eduquem en pau, amb pau i per a la pau amb coratge i tendresa, perquè qui prepara la guerra… mai no ha volgut de debò la pau.