L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una mesura de govern pionera en el camp dels drets dels infants: l’accés universal i generalitzat a les activitats extraescolars. Es tracta d’una aposta decidida per fer més equitatiu l’accés a l’educació en el lleure, prioritzant les famílies en situació vulnerable, tal com ja fan altres municipis i territoris d’arreu de Catalunya. Però què fa que aquesta, i altres iniciatives municipals, siguin capdavanteres per a una educació de futur?
En primer lloc, constaten que les extraescolars són educació en majúscules i posen al centre una realitat incontestable: bona part de les desigualtats educatives es donen quan s’acaba l’escola. Davant d’aquesta realitat, cal actuar des de la política educativa i apostar per les extraescolars com a palanca de millora educativa.
La iniciativa de Barcelona parteix de la idea que les activitats a les tardes, fora de l’horari lectiu, són un factor clau per a l’adquisició de competències i l’èxit social. L’escolarització és bàsica, però insuficient en un context en què els infants i adolescents aprenen en llocs (al cau, a l’escola de música, a la biblioteca, etc.) i en temps molt més diversos. Per això, pensar l’educació del segle XXI només mirant dins les parets de l’escola serà insuficient per garantir les competències necessàries per afrontar els reptes i complexitats de la societat canviant actual.
Això ho saben moltes famílies que a l’inici de curs busquen i trien aquelles activitats extraescolars que ampliaran els coneixements dels seus fills i filles, que els ajudaran a estar més saludables, que els acostaran a noves vocacions, que els faran ser més creatius i crítics.
Però l’accés a activitats fora l’escola està fortament condicionat pel perfil sociocultural de les famílies. Així, els fills de pares i mares amb nivells d’estudis baixos, menys ingressos o d’origen immigrant, fan menys activitats extraescolars i, per tant, gaudeixen de menys oportunitats educatives. És urgent revertir-ho i que les activitats fora escola arribin als 160.000 infants i joves que ara en queden al marge.
Garantir-hi l’accés equitatiu no només implica eliminar barreres econòmiques. És tant o més important eliminar barreres informatives, culturals, burocràtiques i logístiques. En aquest sentit, davant l'oferta d'extraescolars, és cabdal designar figures de proximitat que orientin, acompanyin i facin seguiment d’infants i adolescents amb risc de vulnerabilitat social. Aquesta és una de les estratègies que inclou la mesura de la ciutat de Barcelona.
Bona part de les polítiques d’extraescolars que han emergit amb força en els últims anys s’articulen sota una premissa clau: per millorar l’accés a extraescolars cal aprofitar, coordinar i alinear les oportunitats educatives que lidera el teixit social (centres educatius, AFA, equipaments culturals, entitats socials, etc.). L’objectiu és crear una oferta que arribi a cada infant del territori, que sigui diversa pel que fa al tipus d’activitat, que comparteixi criteris de qualitat i que sigui equilibrada territorialment.
I la millor manera d’aconseguir-ho és aprofitant la diversitat d’agents compromesos amb l’educació, tal com planteja la mesura de govern de Barcelona. Aquesta perspectiva sorgeix del consens àmpliament estès que l’educació és responsabilitat de tota la comunitat i, per tant, com més connectades estiguin les activitats educatives que ofereix el teixit social, més possibilitats hi haurà de solucionar les mancances d'aprenentatge i els reptes educatius compartits.
Pobles, ciutats i territoris de tot Catalunya ja treballen per garantir l’accés a una educació ampliada com un dret i no com un privilegi a l’abast d’uns quants. Encara queda camí per aconseguir que sigui una realitat a tot el país, per a tots els infants i adolescents, més enllà de la seva condició social, però ara, amb l’aposta de Barcelona per l’educació 360 es torna a demostrar que és possible i que és qüestió de voluntat política.
