Educació sexual i pornografia
No estic descobrint la pólvora si afirmo que el porno no ha d’usar-se com a educador sexual. I tanmateix sembla que per a un preocupant percentatge de la població el cine X és l’única font de coneixement que té a mà per entendre de què va tot això del sexe.
Imaginem un món on tothom parla de com de meravellós és conduir. Els anuncis fan referències subtils al temps que passem davant del volant i ens bombardegen amb referències de cotxes fins al punt que es converteix em una obsessió central a la nostra societat. A la vegada, l’estigma i la censura ens impedeixen tractar amb naturalitat qualsevol tema que tingui a veure amb la conducció. Els nens i els adolescents es pregunten què és allò de què parla tothom però ningú s’atreveix a manifestar obertament.
En aquest clima, conjecturem que s’estrena la pel·li de Fast & furious, amb aquelles carreres de cotxes a tot drap derrapant enmig de la ciutat. Els individus desinformats que pensin que saben conduir imitant els trucs que surten a la pel·lícula ho faran de la pitjor manera. De forma agressiva i temerària, i probablement faran mal a algú. Perquè Fast & furious és una obra de ficció, no un manual automobilístic.
El porno no ha de ser usat com a educador sexual, de la mateixa manera que no podem aprendre a conduir veient pel·lis de cotxes. Per descomptat, estaria molt bé que el cine X presentés més diversitat (de la mateixa manera que està bé que no totes les pel·lis siguin comèdies, drames o thrillers ) però no podem exigir-li que supleixi les nostres carències educacionals. La solució a aquest dilema passa per ensenyar als més joves a separar la realitat de la ficció apostant per una educació sexual de qualitat, no culpant el porno de no ser un referent fiable.
