Educació: raonar o memoritzar?
Arran del conflicte i la vaga dels mestres pels canvis proposats en matèria d’ensenyament, un dels temes de què s’ha parlat és el canvi de metodologia amb els alumnes. Més ensenyar a pensar i menys fer aprendre les coses de memòria.
Soc docent d’adults, essencialment directius, i no de nens, però dedico moltíssim del meu temps a la docència, a ensenyar. I una de les coses a les quals obliga ensenyar és a comprendre i saber com funciona el nostre cervell. Com raona, com crea, com recorda, com pensa, com decideix.
El desenvolupament de la memòria és fonamental. La memòria s’exercita i cal entrenar-la de valent. La necessitarem, i molt, quan siguem grans. Sobretot per a una capacitat que, precisament, es perd amb l’edat: la capacitat creativa. Els nens petits tenen imaginació i creen amb facilitat. Però les seves creacions no són necessàriament útils. Són imaginatives i inesperades. Però sovint no és creativitat aplicada. La capacitat creadora de l’infant té a veure amb la seva espontaneïtat i manca de criteris. Ara bé, un cop ens anem fent grans, perdem aquesta espontaneïtat i assolim criteris. Criteris de validesa, de bellesa, d’utilitat, de conveniència. La nostra creativitat, tret de l’artística, es va tornant més funcional, més aplicable.
En la maduresa, la capacitat de jutjar si la idea té sentit sorgeix de l’experiència. Però, i la creativitat? Doncs encara que us sembli estrany, la capacitat creadora depèn de la memòria. Per què? Doncs perquè la capacitat de fer noves connexions és la que permet generar noves idees. I per fer noves connexions necessitem un magatzem com més gran millor de records, conceptes i coneixement. Amb el temps he descobert que la memòria és una de les fonts de la creativitat.
Una altra cosa és com ensenyem a memoritzar. Hi ha una frase que diu: “No recordaràs mai el que et van dir, però sí com et van fer sentir”. Això vol dir que la capacitat de recordar no s’exercita només memoritzant la llista de reis gots o presidents americans. En part, també. Però no només. El que cal introduir a les escoles són mètodes, exercicis, emocions i estímuls que desenvolupin la memòria, conjuntament amb la llista de les preposicions. És llavors quan memoritzar i raonar comencen a ser una mateixa cosa. I aquí neix la intel·ligència.
