Rebaixar la importància de la literatura al batxillerat marca el final de tot una època. Ja havíem vist fer seure a segona fila el llatí, el grec i la filosofia, i ara li toca a la literatura. A aquest pas veurem com d'aquí un temps li tocarà a la llengua, fins a arribar a la lectura i l’escriptura.
El ministeri d’Educació pot argumentar el que vulgui, però que un alumne de batxillerat humanístic pugui graduar-se fent el mateix nivell de literatura que els seus companys del científic és una burla al concepte d’humanisme mateix.
Les capes d’història de la humanitat que la literatura carrega a sobre són inacabables, començant per cinc mil anys d’escriptura i seguint pels noms dels genis de tants segles que han deixat empremta amb la seva obra, els mites i personatges que han creat i que encara serveixen per explicar el present, les històries que hem llegit amb deler, les vides que han enriquit, canviat, impulsat amb les seves paraules. Una literatura vol dir també una llengua, una tradició, una identitat. La literatura passa per sobre de l’oficialitat dels passaports i és el camp en què cada llengua pot oferir-se al món sense necessitat de mesurar-se. Per a la literatura catalana no és una pèrdua menor.
Rebaixar la importància de la literatura als estudis de batxillerat representa un greu empobriment de les vides dels alumnes d’avui i de la societat de demà, és privar els joves de textos que els permeten entendre millor el món a què s’incorporen i que els poden escalfar tota la vida. És conduir-los cap a una vida instrumental, sense relleu i, mai millor dit, sense poesia. Sense sentir el goig de l’esperit que tots hem experimentat cada cop que hem estimat un llibre acabat de llegir.
