Educació, mediocritat i fracàs

Si l’educació a Catalunya no millora, correm el risc de “naturalitzar la mediocritat i el fracàs”. Les cometes són de l’anuari de la Fundació Jaume Bofill. De tots els senyals d’alarma social que tenim encesos, aquest és el més greu. Segur que falten diners per educar en una societat heterogènia i sotmesa a crisis i a una pandèmia. Però passen els anys i hi ha preguntes que continuen vigents: quin prestigi té ser mestre a Catalunya? ¿És una carrera exigent, que estudien els millors i els que tenen més vocació, més capacitat d’encomanar entusiasme i esperit crític a les aules? ¿Saben llegir, escriure i expressar-se oralment amb fluïdesa en tres idiomes, els alumnes? Per què no funciona la formació professional dual i fa dècades que els empresaris diuen que troben a faltar alumnes ben formats en segons quines especialitats? Quin valor té un títol universitari? On és l’ambició educativa del país?

Antoni Bassas és periodista