Que se sàpiga, el 1966 es va completar la primera avaluació externa d’un sistema educatiu mitjançant proves científicament rigoroses. Es va fer sobre el sistema educatiu dels Estats Units i hi van participar 4.000 escoles, 60.000 professors i 570.000 alumnes. El disseny de l’avaluació es va encarregar al sociòleg James Coleman, conegut pel desenvolupament i l’aplicació de mètodes de sociologia matemàtica. Els anomenava així perquè, en les seves paraules, eren mètodes que seguien raonaments precisos i reproduïbles, alhora que relacionaven variables d’una gran complexitat social. Des d’aleshores, les conclusions de l’informe Coleman segueixen sent un referent internacional. De vegades s’han entès malament, confonent correlació amb causalitat, i d’altres vegades s’han exagerat, però tenen el valor indiscutible de centrar el debat en la igualtat d’oportunitats. El títol original de l’informe, Equality of Educational Opportunity Report, parla per si sol. Es pot intuir el supòsit de la desigualtat d’oportunitats educatives entre grups per raons diverses.
Nosaltres no som als Estats Units, ni tampoc vivim al món de 1966. No ens queden lluny, però, els desitjos de comprendre el sistema educatiu per poder-ne redreçar alguns aspectes. Muntar una avaluació a la Coleman podria ser útil. Entre els resultats hi trobaríem relacions estadístiques entre el rendiment escolar de l’alumnat i els indicadors de nivell socioeconòmic de les famílies. Imaginem que s’acaba provant una correlació alta entre rendiment escolar i nivell socioeconòmic –és a dir, que les dues variables van de bracet perquè si una varia l’altra també ho fa, i molt–. Si és així, és important no cometre l’error de confondre correlació amb causalitat. Cap sociologia matemàtica podrà concloure, a partir de correlacions estadístiques, que el rendiment escolar és un efecte del nivell socioeconòmic, o que el nivell socioeconòmic és una causa del rendiment escolar. Què explica, doncs, el desigual rendiment de l’alumnat? Hi ha moltes causes i segurament una de les més determinants és la distribució desigual de recursos humans i materials entre escoles. Alguns canvis en la distribució de recursos corregirien en part la desigualtat d’oportunitats i, de retruc, reduirien una hipotètica alta correlació entre nivell socioeconòmic i rendiment escolar.
Les propostes de canvis podrien incloure classes amb ràtios més reduïdes en algunes zones i escoles, on a més s’afavorís que hi estigués destinat el professorat més expert i preparat. Per desmantellar el mite de l’efecte de la classe social es podria provar de fer una cosa tan senzilla com canviar algunes ràtios i introduir beneficis per al professorat veterà –caldria que el professorat de les escoles més desafavorides tingués un prestigi addicional, amb qualificacions i complements addicionals–. Seria molt aclaridor conèixer els resultats d’una avaluació del sistema educatiu a Catalunya abans i després de dur a terme aquestes propostes, a l’estil pretest i postest. De tota manera, seria preferible fer drecera i anar directament al postest. Ja s’haurien revisat les ràtios de les classes amb més alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu català i en situacions diverses de vulnerabilitat, i ja s’hauria incentivat el professorat més expert i preparat, que estaria ensenyant en aquestes classes. Amb aquests canvis, al cap d’uns anys sospito que la possible correlació entre nivell socioeconòmic i rendiment escolar baixaria en picat.
