El 27 de febrer, tres dies després de la invasió russa d'Ucraïna, el canceller alemany Olaf Scholz va parlar en una sessió especial del Bundestag i va declarar que la invasió era un "punt d'inflexió" (Zeitenwende) en la història alemanya. En el seu discurs, Scholz també va prometre augmentar 100.000 milions d'euros la despesa en defensa i revertir així la vella aversió d'Alemanya al rearmament.
Scholz va donar més detalls sobre el significat d'aquest punt d'inflexió en un discurs d'una hora que va pronunciar a l'agost a la Universitat Carolina de Praga. Hi va esbossar la seva idea per a la "militarització" d'Europa sota el lideratge alemany i va demanar una Unió Europea més forta i "sobirana" que sigui més capaç de defensar-se i fer front a la influència de potències estrangeres.
Alemanya fa dècades que gasta molt poc en les seves forces armades. Per a disgust dels Estats Units i d'altres socis a l'OTAN, va preferir dependre de la protecció dels Estats Units. Però després de l'agressió russa és evident que Alemanya no pot continuar incomplint la fita del 2% del PIB en despesa militar prevista per l'OTAN. Cal un compromís de les autoritats per reforçar-la.
Però, ¿què significaria a la pràctica el nou compromís d'Alemanya amb la despesa en defensa nacional? Si vol assumir un paper de lideratge en la remilitarització d'Europa, Alemanya necessita transformar la seva economia per estar a l'altura dels desafiaments d'una era geopolítica en què la guerra és una amenaça omnipresent. Hi ha diverses mesures que el govern alemany pot prendre per adaptar-se a aquesta nova realitat.
Per començar, Alemanya i Europa han de fundar una agència de recerca i desenvolupament militar de nivell paneuropeu, prenent com a model l'Agència de Projectes de Recerca Avançats en Defensa (DARPA) dels Estats Units, que fa dècades que promou innovacions en alta tecnologia. Alemanya ha de posar-se al capdavant en la creació de la DARPA europea, que serà essencial per seguir el ritme a la competència tecnològica amb els Estats Units i la Xina.
En els darrers tres anys s'han fet alguns passos en aquesta direcció. El 2019 el govern alemany va crear una nova agència encarregada de finançar innovacions d'avantguarda. Però és massa petita i, a diferència de la DARPA, no té vincles amb les forces armades. Per això la seva capacitat de fer descobriments revolucionaris és limitada en comparació amb una agència de nivell paneuropeu, que tindria accés a moltes més fonts d'innovació.
En temps de guerra, la creació d'una institució de recerca militar és una necessitat. En països com els Estats Units i Israel, el sector de defensa és un motor d'innovació important, i a la investigació en finançament militar als dos països li devem innovacions tecnològiques com el GPS, Siri i les pantalles tàctils. Però la guerra exigeix un tipus diferent d'innovació i Europa necessita capacitat per desenvolupar equipaments militars d'avançada propis.
Alemanya també ha de posar-se al capdavant per assegurar el subministrament de materials crítics com els semiconductors i les bateries ecològiques, tots dos essencials per a la seguretat europea. El mercat per si sol no farà que les cadenes globals de subministrament es tornin més resistents; per això els governs, als Estats Units i a Europa, han d'assegurar la disponibilitat de proveïdors alternatius, per reduir la dependència d'Àsia. Així, una interrupció del subministrament procedent de la Taiwan Semiconductor Manufacturing Company no aturarà la producció de cotxes i maquinària a tot el món, com va passar durant la pandèmia.
Però en temps de guerra, el simple fet d'enfortir les cadenes globals de subministrament no és suficient. Per exemple, si demà la Xina envaís Taiwan, com s'ho farien Alemanya i Europa per satisfer la demanda de bateries i xips? Avui la Xina produeix el 80% de les bateries del món i controla el processament de minerals i metalls clau, mentre que Taiwan (juntament amb Corea del Sud) domina la producció de semiconductors. Per protegir-se de futures pertorbacions a les cadenes de subministrament, Europa les ha d'adequar a l'objectiu d'una autonomia estratègica més gran.
A més, aconseguir aquesta autonomia ajudarà Europa a no caure en el parany en què es va ficar Rússia envaint Ucraïna. Rússia va descuidar durant molts anys la creació d'una base tecnològica i econòmica pròpia per a les seves forces armades, cosa que la va tornar molt dependent de les importacions, proveïdes per l'alemanya Rheinmetall. Les sancions multilaterals imposades a Rússia els últims set mesos han buidat ràpidament el seu arsenal i l'han deixat impossibilitada de recompondre les seves capacitats.
La feblesa tecnològica de Rússia hauria de servir com a advertiment per a Alemanya i la resta d'Europa. En una economia de guerra, els governs europeus han d'augmentar la inversió pública en investigació i desenvolupament militar, encoratjar aliances publicoprivades i start-ups en l'àrea de defensa, i assegurar un subministrament ininterromput de matèries primeres. La proposta d'una llei europea de xips (que fixa l'ambiciosa meta de produir a Europa el 20% dels xips del món el 2030) i l'aliança europea per a les bateries són passos en la direcció correcta. Però cal fer molt més per estar a l'altura dels reptes d'aquests temps foscos.
Copyright Project Syndicate
