Dues setmanes tristes però aclaridores

Una dona camina entre el fang provocat per la DANA a la localitat malaguenya de Benamargosa.
14/11/2024
4 min

Les dues primeres setmanes de novembre les recordarem durant molt de temps amb tristesa, amb solidaritat i amb preocupacions per al futur. Han tingut lloc les eleccions als EUA i les catàstrofes viscudes a València, i també a Catalunya i Andalusia. Durant els propers mesos, i potser anys, en seguirem parlant. Ara vull comentar només dues preocupacions concretes que afecten la democràcia, la política i la sostenibilitat, perquè demostren la necessitat de revisar l’organització de les nostres societats futures. Sé que hi ha molts més aspectes que ens han de preocupar, però em centro en dos que veig urgents.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. Trump, Musk i la sostenibilitat social. No sé si som prou conscients que els propers anys l’home més ric del món prendrà decisions des del govern del país més poderós del món. Elon Musk ha donat suport personalment a la candidatura de Donald Trump, i li ha aportat (de forma oberta) 120 milions de dòlars i moltes altres coses que no sabem. Trump li dona ara un lloc clau al seu nou govern, creant una comissió que li permetrà orientar decisions en relació amb l’economia i la política nord-americanes i en molts aspectes de les seves relacions polítiques i econòmiques internacionals.

Cal recordar que Musk, entre altres coses, té una posició molt importat en la indústria dels cotxes elèctrics i autònoms (Tesla), en la de les xarxes de satèl·lits (SpaceX) i també en la de les xarxes socials (X, l’antic Twitter). Per tant, el conegut i exagerat poder polític de tipus liberal i autoritari de Trump combinat amb el poder econòmic en sectors relacionats amb la tecnologia i la distribució de la informació de Musk poden ser elements molt decisius en l'orientació de l'etapa geopolítica que ve. Si hi afegim el creixement xinès, basat en un gran desenvolupament tecnològic i en una continuïtat de l’autoritarisme, amagat sota una falsa democràcia, tot plegat fa pensar en nous i probables enfrontaments els propers anys. No és d’estranyar que creixi la preocupació per com ho podríem evitar, i per com hem de treballar per la sostenibilitat de la democràcia i per la reducció de les desigualtats entre persones i pobles. L'etapa històrica de la segona part del segle XX s’ha acabat i si no repensem les coses podem tornar cent anys enrere, però amb nous actors i amb noves eines tecnològiques que poden fer molt mal al rigor i a la distribució de la informació, i per tant a la democràcia i a la convivència.

2. La DANA i la sostenibilitat ecològica. L’arribada a la península Ibèrica de la DANA i el nivell de les desgràcies que ha provocat en diversos punts de la costa mediterrània han suposat un cop molt fort per a una majoria de la nostra població. Aquest cop ha tingut una dimensió emocional i de tristesa que ha desembocat en un gran moviment de solidaritat, no només la solidaritat obligatòria dels governs, sinó també entre la ciutadania. Deixo de banda discussions intolerables de caràcter polític per centrar-me en un aspecte que considero que hauríem de saber aprofitar per convertir en positiva una petita part de la desgràcia que vivim. 

En primer lloc, hem de ser molt exigents desacreditant i combatent a fons les posicions ideològiques, negacionistes i polítiques de grups d’extrema dreta que s’oposen a la necessitat de canviar els nostres costums per mantenir la sostenibilitat planetària. Les inesperades conseqüències del que ha passat han fet créixer molt la presa de consciència en les persones dels perills que suposa per a nosaltres la continuïtat del canvi climàtic a conseqüència de l’escalfament del planeta. Aprofitem que ara hi ha més consciència per augmentar el suport a les polítiques ecològiques.

No només hem de fer esforços per reduir el consum d’energies d’origen fòssil, per reduir el consum de recursos naturals escassos o que veiem esgotar-se, per disminuir la generació de residus no reciclables, i fins i tot per controlar el creixement de la població. Ara ens cal afegir-hi una qüestió que està quedant clara: les persones estem ocupant (per viure, per treballar i per a activitats d’oci) espais del planeta que ara tenim la seguretat que seran cada cop més perillosos. Això demanarà una revisió important de decisions urbanístiques, amb la possible anul·lació d’espais actualment ocupats, amb una nova planificació del paper de l’aigua i la seva actualització, i amb mesures protectores de construccions ja existents. D'altra banda, hem d’augmentar les polítiques de prevenció i de seguretat per part dels governs dels diferents nivells, i ajudar a fer créixer la responsabilitat personal en tota mena d’activitats, demanant també un suport a les polítiques públiques.

No ens ha d’estranyar que imperi la preocupació, ja que als dos fets que he esmentat s’hi està afegint aquests dies la reunió de la COP29, que no sembla pas que vagi en la bona direcció de cara a plantejar solucions i decidir acords, tant polítics com de finançament, per fer front a aquests problemes. Fem que el que hem vist i patit ens aclareixi la necessitat d’actuar urgentment.

Joan Majó és enginyer i exministre
stats