Duel (desigual) de corrupteles
La política d'aguanta'm el cubata tindrà un nou episodi aquesta setmana amb l'activació d'una comissió d'investigació sobre el cas Koldo al Senat, a petició del PP, que serà contestada amb la posada en funcionament d'una altra comissió al Congrés, en aquest cas impulsada pel PSOE, que es proposa investigar totes les compres de mascaretes que es van dur a terme durant la pandèmia per part de totes les administracions. Evidentment, això inclou l'escàndol protagonitzat per Alberto González Amador, que és la parella d'Isabel Díaz-Ayuso, tot i que ella ha passat a referir-s'hi com “un particular”. Per la seva banda, el cas Koldo ja va derivar en la dimissió forçada de José Luis Ábalos, però els peperos ho intenten estirar cap a Francina Armengol, i fins i tot cap a l'esposa de Pedro Sánchez, Begoña Gómez. Sobre Armengol ja han anunciat que serà citada a declarar, i la compareixença, per als que són citats a declarar en una comissió d'investigació del Congrés o del Senat, és obligatòria i no es pot defugir.
El PP ha introduït una nova variable que contribueix poderosament a degradar (encara més) les institucions espanyoles, i és dividir-les entre bones i dolentes segons si el seu partit les controla o no. Així, el Tribunal Constitucional, damunt el qual han perdut el control, és ara “un càncer per a la democràcia”, segons paraules del pròcer González Pons. El PP no ha dubtat tampoc a confrontar el Senat amb el Congrés per la llei d'amnistia: de manera resumida, el Senat (on el PP té majoria absoluta) és la salvaguarda de la unitat d'Espanya, mentre que el Congrés s'ha convertit en una claveguera dominada per Pedro Sánchez, que al seu torn és dominat per criminals, terroristes i antiespanyols.
A més de la ja acreditada condició de traïdor contumaç a la pàtria, el PP vol tombar Pedro Sánchez per corrupte, cosa que no pot fer més que provocar un somriure. La corrupció sistèmica és una estructura d'estat heretada del franquisme (que, al seu torn, la va agafar del sistema d'elits dominants a Madrid i Castella i la va institucionalitzar) que en el que duim de democràcia no s'ha pogut, o no s'ha volgut, o no s'ha sabut, reconduir. Espanya segueix sent un país corrupte, i ho seria encara més si no estigués dins una estructura supraestatal com la Unió Europea. És cert que quasi tots els partits sistèmics (PP, PSOE, CiU en el seu moment) i d'altres de menors, han tingut corrupció, i ho és també que el cas Koldo és greu i digne de ser investigat, tot i que les acusacions contra Armengol i Gómez són inconsistents i només són posades en circulació per escampar porqueria. Ara bé: l'historial de corrupció del PP és tan aclaparadorament superior, tan espectacular, i els seus actuals dirigents són persones tan evidentment tocades per casos d'aquesta naturalesa (les fotos de Feijóo amb el narco, tota l'actuació d'Ayuso amb relació a la pandèmia), que el fet de voler atacar per aquí fa pensar en una fugida endavant. El debat públic ja fa temps que és un espai irrespirable. Però sempre es pot empastifar més.