Els drets no se suspenen

Al cor de la representació organitzada de la societat civil hi batega més que mai l’emergència necessària de reclamar les mesures urgents i imprescindibles per combatre la pobresa.

En aquest context, el consell de ministres va aprovar ara fa un mes recórrer davant el Tribunal Constitucional alguns articles de la llei catalana 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, perquè considera que excedeixen les competències de la Generalitat i que poden perjudicar la igualtat dels espanyols. Es tracta d’una més de les moltes lleis recorregudes per l’Estat -igualtat entre dones i homes, activitat dels governs locals, impost als habitatges buits, impost a les nuclears...- en un intent de desmantellar la capacitat executiva del govern de la Generalitat i la capacitat democràtica del Parlament de Catalunya, que la va aprovar per unanimitat. Però el més indignant és que faci servir en la seva lluita contra les institucions catalanes les persones més vulnerables, principals destinatàries de la majoria de lleis recorregudes o declarades inconstitucionals.

Sigui quina sigui la naturalesa jurídica que la ciutadania decideixi lliurement per a Catalunya, els drets socials són la primera pedra del futur que volem assegurar i només la seva defensa valenta ens farà mereixedores i mereixedors d’un país millor i més cohesionat socialment. Per aquest motiu ens hem unit les entitats socials, sindicals, culturals i sobiranistes per una societat inclusiva i alcem juntes la bandera compartida del dret a l’habitatge, el dret a una sanitat pública per a tothom, el dret al treball digne, els drets de les persones consumidores, el dret a l’educació pública de qualitat.

Exigim, en conseqüència, la plena aplicació de la llei d’emergència habitacional i energètica i la llei d’igualtat, que han estat suspeses pel Tribunal Constitucional. Perquè la defensa dels drets també implica la defensa de les lleis que els asseguren. És del tot inadmissible la pràctica agressiva del govern de l’Estat, que du a terme un buidatge continuat de les competències del Parlament al mateix temps que promou recursos i aprova lleis pròpies que provoquen la pèrdua de drets polítics, socials i laborals.

La utilització política de la crisi econòmica ha tingut com a resultat un increment alarmant de la pobresa i de les desigualtats socials al mateix temps que es duien a terme un conjunt de reformes del marc institucional i legislatiu amb la voluntat de liquidar els instruments democràtics de què la societat disposa per oposar-s’hi. Les lleis que restringeixen les llibertats democràtiques empobreixen els drets d’una societat que ja s’ha vist sotmesa a massa retallades pressupostàries i polítiques.

Creiem que cal redreçar aquesta via equivocada i en primer lloc defensem que es reverteixin les retallades, començant per la reforma laboral, que ja s’ha demostrat ineficaç contra l’atur i que afebleix de manera molt preocupant els drets dels qui treballen. També exigim la retirada immediata de la Lomce, que posa en perill la plenitud del dret a l’educació pública de qualitat. Necessitem un marc econòmic compromès amb el benestar de les persones i no al servei de l’austeritat. També considerem urgent que el Parlament aprovi la proposta de llei de la renda garantida de ciutadania i tots els canvis necessaris per garantir els drets socials i per assegurar que avancem en la direcció d’una societat més lliure, més justa, amb la igualtat de gènere com un eix central de la qualitat democràtica.

Ara més que mai el país necessita i reclama un nou contracte polític que posi la ciutadania en primer terme. El treball digne, els drets socials i la democràcia real són els fonaments del futur compartit que decidim des d’ara mateix.

Per això entenem que ens uneix la bandera social i també ens aplega la bandera nacional. Perquè la plenitud nacional de Catalunya només s’assolirà si hi ha justícia social per a tothom. Sigui quin sigui el marc específic d’aquesta llibertat nacional, que de manera democràtica s’acordi, i sigui quina sigui la preferència de cadascú, ens unim amb llaços inseparables per dir en veu alta que els drets no se suspenen, que els drets s’exerceixen i que, quan això no és possible, a causa d’imposicions, sentències i tripijocs institucionals, els drets es defensen i es reclamen. Vet aquí el combat. Vet aquí la porta de l’autèntica llibertat.

Per això convidem tothom a participar en una manifestació unitària que convoquem conjuntament amb un ampli ventall d’entitats del país aquest 29 de maig a les 12 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona.

Que no ens suspenguin la justícia social. Que no ens suspenguin la democràcia. Que no ens suspenguin les llibertats.