Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.
Potser el més remarcable és que el Tribunal Europeu de Dret Humans admet que el Tribunal Constitucional va limitar el dret a la llibertat d'expressió dels diputats, però ho justifica com una mesura proporcionada i necessària per "protegir la Constitució com a garant de la integritat territorial de l'Estat". La qual cosa ens porta a l'arrel de la qüestió: quan una votació parlamentària desprotegeix una Constitució i amenaça la integritat territorial d'un estat vol dir que la Constitució i la integritat territorial tenen un problema de legitimació social. És un problema polític que a Espanya es continua volent resoldre donant-li una resposta jurídica. I tot i que aquelles flors ara estan marcides i qui sap si mai tornaran, el problema continua sense resoldre's.
