La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants ja té trenta-quatre anys. Necessitaria uns quants canvis. Però serà millor no intentar-ho. En molts països encara és paper mullat i molts del nostre entorn, més o menys complidors, acaben d’acceptar que es poden bombardejar i matar infants si és com a odi i revenja entre adults. Així és que millor no tocar-la.
Tanmateix, sí que estem obligats a fer una lectura i una aplicació que tingui a veure amb el món actual i no amb el del 1989, quan va ser aprovada. Com que bona part de les transformacions socials tenen a veure amb l’univers digital, proposo fer una lectura dels seus drets i les seves vides en aquest territori. O, dit d’una altra manera, parlar dels drets digitals de la infància.
Malgrat que la lectura i l’aplicació que fem de la Convenció sempre és proteccionista, es tracta d’un text fonamentalment proactiu: garanteix que els infants (0-18 anys) poden ser subjectes actius que exerceixen els seus drets; obliga els estats a garantir que tinguin una infància i una adolescència actives i sense mancances. Els canvis permanents i accelerats relacionats amb la societat digital suposen canvis en la condició humana i canvis en els processos d'humanització (en el desenvolupament de la infància i l’adolescència), i són aquests canvis en els quals cal pensar.
En bona part, els infants i adolescents ja no raonen igual que abans; construeixen identitats amb mecanismes diferents i poden editar-les; són entre iguals, però les comunitats de relacions poden tenir altres dimensions; viuen immersos en informacions plens de dubtes sobre la veritat; imaginen amb colors desconeguts... I té poc sentit enyorar un passat (que també era producte d’unes condicions socials), continuar preocupant-nos de la infància amb la simple lògica protectora de sempre, intentant que no s’espatllin.
Si tinguéssim una nova Convenció, aquesta hauria de reconèixer el seu dret a no estar sols en el procés de descobrir activament la realitat. Garantir que tenen al costat persones adultes, que no renuncien a educar i a construir la condició humana amb noves formes, en nous contextos. Persones adultes que, malgrat els seus desconcerts davant el món, miren de no desconcertar la infància, descobreixen els canvis i miren d’aportar respostes per viure.
Fent l’exercici de redactar un annex a la Convenció, proposo concretar la dimensió digital en sis drets (tot garantint que els recursos per a l’accés i les condicions de vida que en permeten els usos estan a l'abast de tots els infants):
- Els infants tenen dret a no estar obligats pels seus adults a ser analògics, a desenvolupar-se en els territoris digitals i, també, a poder fruir de dimensions no digitals de la vida.
- Els infants tenen dret a descobrir el món (el món digital) en companyia. Tenen dret que els adults estiguin disponibles per suggerir criteris en el caminar, comprovar que hi ha camins que no porten enlloc i fer balanç dels seus descobriments.
- Els infants tenen dret a adquirir les competències que permeten navegar sense risc de naufragi. Tenen dret a descobrir usos diversos, fer servir la tecnologia per aprendre i aconseguir la capacitat per adaptar-se als canvis permanents.
- Els infants tenen dret a pensar, crear, expressar-se, divulgar en les dimensions digitals. Tenen dret a no ser censurats pels adults, perquè tenen dret a ser educats per descobrir els valors.
- Els infants tenen dret a conviure o descobrir el món en companyia dels seus iguals, també en la dimensió virtual. Tenen dret que les comunitats virtuals siguin comunitats. Tenen dret a aprendre ciutadania també en digital. Tenen dret a aprendre a ser com els altres sense que els altres els imposin com han de ser. Tenen dret a construir-se de manera que, quan acabin signant la seva vida, aquesta també pugui tenir signatura digital.
- Els infants tenen dret a no ser comprats, manipulats, fidelitzats pel mercat digital. Tenen dret que els poders econòmics no els considerin potencials consumidors. Tenen dret a descobrir (algú que els ajudi a descobrir-les) les intencions que hi ha darrere dels productes digitals. Tenen dret que el seu disseny no estigui pensat per fer que en depenguin i hi quedin atrapats. Tenen dret al fet que no apareguin intromissions problemàtiques al navegar, jugar o comunicar-se. Tenen dret a un horitzó sense publicitats.
El problema de la infància i l’adolescència actuals no és la tecnologia, sinó un món adult deshumanitzat, que vol controlar el seu accés a la tecnologia per no resoldre la complicada qüestió de com s'educa en una vida plena de tecnologia.
